dimecres, 24 de juliol del 2013

PRESENTACIÓ A REUS DE L'ENCUENTRO NACIONAL DE JÓVENES DE HERMANDADES Y COFRADÍAS



Els propers dies 27, 28 i 29 de setembre tindrà lloc a Terrassa l’Encuentro Nacional de Jóvenes de Hermandades y Cofradías.

Per aquest motiu, el proper dissabte 27 de juliol a les 18h. l’agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus amb la Col·laboració de la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari ha organitzat una presentació a la nostra ciutat a càrrec del Comitè Organitzador de l’Encuentro i dels representants del Consell General de Germandats i Confraries de l’Arxidiòcesi de Barcelona a la sala parroquial de l’Església de Sant Francesc (entrada pel carrer Batan).

Tot i ser unes dates complicades, esperem que hi hagi representació de totes les Confraries i alhora que intentem entre tots donar-ho a conèixer a tots/es aquells/es joves de la nostra ciutat que puguin estar-hi interessats.

En el següent link podeu trobar tota la informació referent al mateix: http://www.joveneshermandades2013.org/


dilluns, 17 de juny del 2013

JORNADA DE CONVIVÈNCIA A L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA RIERA



El proppassat diumenge dia 16 vam aplegar-nos a l’ermita de la Mare de déu de la Riera de les Borges del camp per realitzar una jornada de convivència entre confrares. Després de la retrobada varem fer-la peta una estona fins a les 13 hores quan vam entrar a l’ermita per la celebració dominical presidida pel Nostre Confrare Major Emèrit Mossèn Estanis Figuerola, diaca.




Al finalitzar la celebració en Joan Andreu nascut a les Borges ens va contar una història entranyable: durant la guerra civil el seu tiet anava cap al tros de les costes que es troba una mica més amunt de l’ermita quan al passar pels seus voltants va veure un grup que estava l’estava cremant i tenien una foguerada encesa on ja cremaven diverses imatges de Sants. Un dels revolucionaris li va espetar “la vols o la tiro a la foguera?” referint-se a la imatge de la Mare de Déu de la riera, ell força espantat no sabia que respondre i de nou  el va increpar “decideix-te, la vols o la cremo?” la va posar a les alforges del ruc i a poc a poc amb la por al cos de rebre un tret per l’esquena va anar seguint el seu camí quan va poder va córrer fins al tros on va amagar entre unes botges la imatge. Uns dies més tard va anar a recuperar-la amb la dona que en tenia cura i la van emparedar al poble on va restar amagada fins a la fi de la guerra. 



" Estel de l'alba matinera,
Miracle cèlic de claror,
Mare de Déu de la Riera,
sigueu la nostra mitjancera
davant de Crist Nostre Senyor"

Tornada dels Goigs a la Mare de Déu de la Riera Patrona de les Borges del Camp








Després d’adorar la Mare de Déu de la Riera ens vam entaular per a fer el vermut i compartir un dinar de germanor. A l’hora del cafè l’amic Joan Andreu ens va sorprendre amb el sorteig d’un quadre de l’ermita que va recaure en el confrare Sisquet (Francesc Reig) el qual va tenir a bé cedir-lo a la confraria.







Finalment vam gaudir d’una llarga sobretaula.




dimecres, 29 de maig del 2013

FESTIVITAT DEL CORPUS


CORPUS



El diumenge dia 2 de juny l’església celebrem la festivitat del Corpus.
A la nostra ciutat es celebrarà l’Ofici religiós a 2/4 de 7 de la tarda a la Prioral de Sant Pere i a continuació sobre a 2/4 de 8 sortirà la Processó del Corpus, a la que com cada any la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari hi participarà amb el seu estendard .
Esteu tots els confrares i les confrareses convidats/des a acompanyar al nostre estendard i sobretot al Santíssim Sagrament i així mostrar també la nostra fe i el nostre compromís.


La festivitat del CORPUS se celebrava tradicionalment un dijous de data variable, que s’esqueia onze dies després de la Pentecosta (també coneguda com a Pasqua Granada o segona Pasqua). Cap a 1980 va ser traslladada al diumenge següent, tot i que a Reus –com en altres poblacions– el dijous es continuen celebrant alguns actes festius que no religiosos.

La festa de Corpus va néixer a mitjan segle XIII a Liège (Bèlgica) i el 1316 el papa Joan XXII va decretar la seva celebració a tot el món. A Catalunya es va estendre ben ràpidament: el 1318 es tenen notícies que ja se celebrava a Vic i el 1320 a Girona i Barcelona. Corpus, en llatí, significa "cos". I és que la festa es va crear per donar relleu a la institució de l’Eucaristia, és a dir, del sagrament pel qual els cristians creiem que el pa i el vi que es consagren a la missa esdevenen el Cos i la Sang de Jesucrist.
A Reussabem que la festa de Corpus se celebrava ja des del segle XIVque a principis del segle XV era acompanyada almenys per dos joglars que sonaven a càrrec del municipi. És possible que també hparticipessin d'altres músicsa sou de les confraries. Sembla que a principis del segle XVla festa va prendre més volada. D'aquesta èpocagràcies a una nota de l'arxiver CeldonVisabem que la professó es feia al matíperò que el 1604 es va traslladar a la tardadesprés de vespres. Des del segle XVIhparticipaven els elements festius propis de la vila: els gegantsla mulassa i l'àliga.

dimecres, 15 de maig del 2013

TROBADA DE CRISTIANS DE L’ARXIPRESTAT DE REUS – VETLLA DE PENTECOSTA



L’Any de la Fe, ens ha d’estimular a fer de la tradicional vetlla de pentecosta un moment fort de l’arxiprestat. Es vol que fem un pas més en la nostra experiència de fe. La unitat de la fe i vida reflexionada i alimentada per l’acció de l’Esperit ens ha de permetre descobrir com és possible i necessari viure en tots els àmbits com a cristià.

L’Arxiprestat de Reus ens convoca a tots els cristians de la ciutat a l’Aplec Arxiprestal de Pentecosta.

Dissabte 18 de maig de 2013
18 hores
Col·legi La Presentació
C/ La Selva del Camp,2
Horari:
A 2/4 de 6 Acolliment
A les 6 Pregària
A 2/4 de 7 Reflexió de CORI CASANOVAS, metgessa i membre d’Acció Catòlica “L’espiritualitat del compromís cristià”
Descans
A les 8 Testimonis de què significa viure la fe en diferents àmbits:
- Polític
- Familiar
- Labora l
- Relació personal
A les 9 Refrigeri

a les 10 Eucarístia a la Parròquia de Crist Rei (única celebració celebració de l’Eucarístia el dissabte a la tarda-nit)


Per als joves:
TROBADA ARXIPRESTAL DE JOVES (de 14 a 25 anys)
A 2/4 de 6 Acolliment
Tallers
Sopar
A les 10 Eucaristia a la Parròquia de Crist Rei.


PENTECOSTA  del grec petekoste (heméra) “el cinquanté dia” i del llatí pentecostés literalment “cinquantena” descriu la festa del cinquanté dia després de la Pasqua de Resurreció.
Durant la Pentecosta o Pasqua Granada, se celebra els descens de l’Esperit sant sobre els apòstols, reunits al mateix lloc on Jesús va celebrar l’últim sopar, segons els Fets dels Apòstols (Ac2,1-4) : “Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots. DE sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls van aparèixer unes llengües de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d’ells. Tots van quedar plens de l’Esperit sant i començaren a parlar diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se.”
També la Pentecosta cristiana recorda el naixement de l’església.
Aquesta festa és movible, ja que depèn de la data de la Pasqua de Resurrecció, que es realitza amb un càlcul lunar, el que dóna com resultat una data variable cada any. Sent aquesta Pasqua celebrada a dates diverses, segons la varietat de les confessions cristianes, en conseqüència la Pentecosta se celebra també en dates diferents segons la tradició occidental i oriental del cristianisme.



dimarts, 7 de maig del 2013

JORNADA DE LES CONFRARIES I DE LA PIETAT POPULAR


Amb la celebració de la Santa Missa, el diumenge passat el Papa Francesc va clausurar la “Jornada de les Confraries i de la Pietat Popular” celebrades a Roma del 3 al 5 de maig, amb motiu de l’Any de la Fe.
A continuació podeu llegir el text integra, en castellà, de la homilia que va dirigir a les desenes de milers de confrares que es van aplegar a la Plaça de Sant Pere. “Queridos Hermanos y HermanasEn el camino del Año de la Fe, me alegra celebrar esta Eucaristía dedicada de manera especial a las Hermandades, una realidad tradicional en la Iglesia que ha vivido en los últimos tiempos una renovación y un redescubrimiento. Os saludo a todos con afecto, en especial a las Hermandades que han venido de diversas partes del mundo. Gracias por vuestra presencia y vuestro testimonio.
Hemos escuchado en el Evangelio un pasaje de los sermones de despedida de Jesús, que el evangelista Juan nos ha dejado en el contexto de la Última Cena. Jesús confía a los Apóstoles sus últimas recomendaciones antes de dejarles, como un testamento espiritual. El texto de hoy insiste en que la fe cristiana está toda ella centrada en la relación con el Padre, el Hijo y el Espíritu Santo. Quien ama al Señor Jesús, acoge en sí a Él y al Padre, y gracias al Espíritu Santo acoge en su corazón y en su propia vida el Evangelio. Aquí se indica el centro del que todo debe iniciar, y al que todo debe conducir: amar a Dios, ser discípulos de Cristo viviendo el Evangelio.Dirigiéndose a vosotros, Benedicto XVI ha usado esta palabra: «evangelicidad». Queridas Hermandades, la piedad popular, de la que sois una manifestación importante, es un tesoro que tiene la Iglesia, y que los obispos latinoamericanos han definido de manera significativa como una espiritualidad, una mística, que es un «espacio de encuentro con Jesucristo».Acudid siempre a Cristo, fuente inagotable, reforzad vuestra fe, cuidando la formación espiritual, la oración personal y comunitaria, la liturgia. A lo largo de los siglos, las Hermandades han sido fragua de santidad de muchos que han vivido con sencillez una relación intensa con el Señor. Caminad con decisión hacia la santidad; no os conforméis con una vida cristiana mediocre, sino que vuestra pertenencia sea un estímulo, ante todo para vosotros, para amar más a Jesucristo.También el pasaje de los Hechos de los Apóstoles que hemos escuchado nos habla de lo que es esencial. En la Iglesia naciente fue necesario inmediatamente discernir lo que es esencial para ser cristianos, para seguir a Cristo, y lo que no lo es. Los Apóstoles y los ancianos tuvieron una reunión importante en Jerusalén, un primer «concilio» sobre este tema, a causa de los problemas que habían surgido después de que el Evangelio hubiera sido predicado a los gentiles, a los no judíos. Fue una ocasión providencial para comprender mejor qué es lo esencial, es decir, creer en Jesucristo, muerto y resucitado por nuestros pecados, y amarse unos a otros como Él nos ha amado. Pero notad cómo las dificultades no se superaron fuera, sino dentro de la Iglesia. Y aquí entra un segundo elemento que quisiera recordaros, como hizo Benedicto XVI: la «eclesialidad». La piedad popular es una senda que lleva a lo esencial si se vive en la Iglesia, en comunión profunda con vuestros Pastores. Queridos hermanos y hermanas, la Iglesia os quiere. Sed una presencia activa en la comunidad, como células vivas, piedras vivas. Los obispos latinoamericanos han dicho que la piedad popular, de la que sois una expresión es « una manera legítima de vivir la fe, un modo de sentirse parte de la Iglesia» (Documento de Aparecida, 264). Amad a la Iglesia. Dejaos guiar por ella. En las parroquias, en las diócesis, sed un verdadero pulmón de fe y de vida cristiana. Veo en esta plaza una gran variedad de colores y de signos. Así es la Iglesia: una gran riqueza y variedad de expresiones en las que todo se reconduce a la unidad, al encuentro con Cristo.Quisiera añadir una tercera palabra que os debe caracterizar: «misionariedad». Tenéis una misión específica e importante, que es mantener viva la relación entre la fe y las culturas de los pueblos a los que pertenecéis, y lo hacéis a través de la piedad popular. Cuando, por ejemplo, lleváis en procesión el crucifijo con tanta veneración y tanto amor al Señor, no hacéis únicamente un gesto externo; indicáis la centralidad del Misterio Pascual del Señor, de su Pasión, Muerte y Resurrección, que nos ha redimido; e indicáis, primero a vosotros mismos y también a la comunidad, que es necesario seguir a Cristo en el camino concreto de la vida para que nos transforme.Del mismo modo, cuando manifestáis la profunda devoción a la Virgen María, señaláis al más alto logro de la existencia cristiana, a Aquella que por su fe y su obediencia a la voluntad de Dios, así como por la meditación de las palabras y las obras de Jesús, es la perfecta discípula del Señor (cf. Lumen gentium, 53). Esta fe, que nace de la escucha de la Palabra de Dios, vosotros la manifestáis en formas que incluyen los sentidos, los afectos, los símbolos de las diferentes culturas... Y, haciéndolo así, ayudáis a transmitirla a la gente, especialmente a los sencillos, a los que Jesús llama en el Evangelio «los pequeños». En efecto, «el caminar juntos hacia los santuarios y el participar en otras manifestaciones de la piedad popular, también llevando a los hijos o invitando a otros, es en sí mismo un gesto evangelizador» (Documento de Aparecida, 264). Sed también vosotros auténticos evangelizadores. Que vuestras iniciativas sean «puentes», senderos para llevar a Cristo, para caminar con Él. Y, con este espíritu, estad siempre atentos a la caridad. Cada cristiano y cada comunidad es misionera en la medida en que lleva y vive el Evangelio, y da testimonio del amor de Dios por todos, especialmente por quien se encuentra en dificultad. Sed misioneros del amor y de la ternura de Dios.Autenticidad evangélica, eclesialidad, ardor misionero. Pidamos al Señor que oriente siempre nuestra mente y nuestro corazón hacia Él, como piedras vivas de la Iglesia, para que todas nuestras actividades, toda nuestra vida cristiana, sea un testimonio luminoso de su misericordia y de su amor. Así caminaremos hacia la meta de nuestra peregrinación terrena, hacia la Jerusalén del cielo. Allí ya no hay ningún templo: Dios mismo y el Cordero son su templo; y la luz del sol y la luna ceden su puesto a la gloria del Altísimo. Que así sea.” 


divendres, 26 d’abril del 2013

RÉS DEL ROSARI - MISTERIS DE GOIG


El Rosari, una de les devocions marianes més esteses al poble cristià i que arrenca del zel apostòlic de Santo Domingo, és per al Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola: “Pregària de l'Església, en què es commemoren els vint misteris principals de la vida de Jesucrist i de la Mare de Déu, recitant després de cadascun un parenostre, 10 avemaries i un glòria”. En veritat aquí estan enunciats els elements essencials que el constitueixen, als quals s'afegeixen, segons les regions i devocions, altres també importants . Si se'ns permet, podríem dir que el Rosari està format per materials evangèlics de primera qualitat: la selecció dels misteris, ordenats en quatre grups, joiosos, lluminosos, dolorosos i gloriosos, que són passos decisius de Jesús i de Maria que ens porten de l'Anunciació i Encarnació fins a la vinguda de l'Esperit i la coronació de la Mare de Déu; la pregària que Jesús ens va ensenyar per dirigir-nos al Pare i la que la tradició de l'Església ha elaborat per saludar Maria, emprant en part les paraules que li va dirigir l'Àngel i la seva cosina Elisabet, i, com a colofó ​​a cada desena d'avemaries, la fórmula de lloança trinitària. Cal afegir que són parts essencials del Rosari, la meditació i contemplació dels misteris, sense la qual el seu rés quedaria com un cos sense ànima, i les oracions impregnades d'aquest clima de pregària i devoció. L'Església celebra el 7 d'octubre la festa de la Mare de Déu, la Verge del Rosari.

Quant a la forma de resar el Rosari, diguem que el més habitual és contemplar cada dia cinc misteris: els dilluns i dissabtes, els Misteris joiosos, els dijous, els Lluminosos, els dimarts i divendres, els Dolorosos, i els dimecres i diumenges , els Gloriosos, llevat que la celebració de les festes o temps litúrgics aconselli una altra opció. Sol formar part del Rosari la lletania, "deprecació a la Verge amb els seus elogis i atributs col·locats per ordre", de la qual hi ha diverses fórmules.

Oferim ara els Misteris de Goig, comentats, que són els que resarem els dissabtes del mes de maig davant l’altar de la Verge del Calvari per si algú no ens pot acompanyar presencialment però ho vol fer des de casa o en el lloc on es trobi.





1r. Misteri.

L'ANUNCIACIÓ I ENCARNACIÓN DEL FILL DE DÉU A LES PURÍSSIMES ENTRANYES DE LA MARE DE DÉU

Sant Lluc refereix que l'àngel Gabriel fou enviat per Déu a un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia, promesa amb un home anomenat Josep, de la casa de David, el nom de la verge era Maria. L'àngel entrà a la seva presència, li va dir: «Déu vos salve Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es va torbar en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. L'àngel va afegir: «No tinguis por, Maria, Déu t'ha concedit la seva gràcia; Concebràs i donaràs a llum un fill, i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i serà anomenat Fill de l'Altíssim ». Maria preguntà a l'àngel: «Com podrà ser això, si jo sóc verge?» L'àngel li va aclarir: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra, per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu ». I la va informar que la seva parenta Isabel havia concebut un fill a les seves velleses, perquè, li va recordar, «no hi ha res impossible per a Déu». Maria va dir: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». Dies després, Maria va anar a casa de Sacaries i saludà Elisabet, la qual va exclamar: «Beneïda tu entre les dones i beneït és el fruit de les teves entranyes». A manera de conclusió, afegeix Sant Joan en el pròleg del seu Evangeli: «I el Verb es va fer carn, i va habitar entre nosaltres».
El relat evangèlic ofereix nombrosos temes per a la contemplació i meditació quotidiana del creient. Indiquem-ne alguns. Quan l'àngel va anunciar a Maria el misteri de l'Encarnació, la Verge era ja la «plena de gràcia», en qui Déu s'havia complagut, certament per do i benevolència de l'Altíssim, però també per la seva col·laboració i fidelitat, la seva vida de pregària i les seves obres ... El pla que l'àngel va anunciar a Maria incloïa el seu embaràs, el que portava amb si molts riscos i problemes greus amb l'espòs, amb els pares, amb l'autoritat religiosa, amb la gent ... Maria digué "sí" a Déu, perquè al llarg de la seva vida s'havia acostumat a acceptar i secundar els plans del Senyor, en el senzill i quotidià s'havia habituat a creure i confiar en la paraula de Jahvè, i quan va arribar l'extraordinari, perquè estava en plena i perfecta sintonia amb la voluntat de Déu, va dir una vegada més, i no l'última, "sí", assumint tots els riscos que puguin sobrevenir i abandonant-se en mans del Pare.

2n. Misteri.

LA VISITACIÓ DE MARIA SANTÍSSIMA A LA SEVA COSINA SANTA ISABEL

Quan l'àngel va anunciar a Maria el misteri de l'Encarnació, li va dir també que el seu parent Isabel havia concebut un fill a les seves velleses, i ja estava de sis mesos aquella a qui anomenaven estèril. Poc després, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, Ain Karim, sis quilòmetres a l'oest de Jerusalem i a tres o quatre dies de viatge des de Natzaret. Arribada al seu destí, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. I va succeir que, quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, va saltar de goig el nen en el seu si, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant, i exclamant amb veu, va dir: «Beneïda tu entre les dones i és beneït el fruit del teu si, i d'on a mi que la mare del meu Senyor vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, va saltar de goig el nen en el meu si. Feliç tu que has cregut que complirien les coses que li van ser dites de part del Senyor! »

La salutació profètic i la benaurança d'Isabel despertar en Maria un ressò, l'expressió exterior és l'himne que va pronunciar a continuació, el Magnificat, cant de lloança a Déu pel favor que li havia concedit a ella i, per mitjà d'ella, a tot Israel. Maria, en efecte, va dir: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara em diran benaurada totes les generacions, perquè el Totpoderós obra en mi: el seu nom és sant, i l'amor que té als fidels de generació en generació ... »

L'evangelista Sant Lluc no ens ha deixat més detalls de la visita de la Verge a la seva cosina Elisabet, simplement afegeix que Maria es va quedar amb ella uns tres mesos, i es va tornar a la seva casa de Natzaret.
Molts són els temes de meditació que ofereix aquest misteri. Conegut l'embaràs d'Isabel, Maria va marxar apressada a felicitar-la, a celebrar i compartir amb ella l'alegria d'una maternitat molt de temps desitjada i suplicada: quina lliçó a tots descuidem o oblidem acompanyar als altres en les seves alegries! La trobada d'aquestes dues santes dones, mares gestants per intervenció especial de l'Altíssim, els seus cants de lloança i acció de gràcies, i les escenes que legítimament podem imaginar a partir de les dades evangèlics, constitueixen un misteri harmoniós de particular tendresa i embadaliment humà i religiós: sembla com la festa de la solidaritat i ajuda fraterna, del compartir alegries i benaurances, del cultivar l'amistat i intimitat entre els que tenen missions especials en el pla de salvació. Seria deliciós conèixer les seves llargues hores de diàleg, les seves confidències mútues, les seves pregàries i oracions, les seves converses sobre els camins pels quals Jahvè les portava i sobre el futur que podien albirar per a elles i per als seus fills. Sembla una constant en la història dels sants que les ànimes de Déu s'hagin trobat i entre elles hi hagi abundat la fraternitat i amistat, el diàleg, les confidències, tot gènere d'ajuda recíproca. Maria i Elisabet són un model.

3r. Misteri.

EL NAIXEMENT DEL NEN JESÚS AL POBRE I HUMIL PORTAL DE BETLEM

Al retorn de la visita a Santa Isabel, no va romandre molt temps Maria a casa. Va succeir que per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens tothom. Cada un anava a la seva ciutat. Josep va pujar des de la ciutat de Natzaret, a la ciutat de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David, per empadronar amb Maria, la seva esposa, que esperava un fill. I va succeir que, mentre eren allà, se li van complir els dies del part, i va donar a llum al seu fill primogènit, el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l'allotjament.

Hi havia a la mateixa comarca uns pastors que vivien al ras i de per torn durant la nit el seu ramat. Se'ls va presentar un àngel del Senyor, i la glòria del Senyor els envoltà de llum, i es van espantar molt. L'àngel els digué: «No tingueu por, us anuncio una gran alegria, que ho serà per a tot el poble: us ha nascut avui, a la ciutat de David, un salvador, que és el Crist Senyor, i això us servirà de senyal : trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora ». I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: «Glòria a Déu en les altures i a la terra pau als homes que ell estima». I va succeir que quan els àngels els deixaren i se'n van anar al cel, els pastors deien entre ells: «Anem, doncs, a Betlem a veure el que ha passat i el Senyor ens ha manifestat». I van anar a corre-cuita, i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant, i tots els que ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. Els pastors se'n tornaren glorificant i lloant Déu per tot el que havien vist i sentit, d'acord amb el que se'ls havia dit. Maria, per la seva banda, guardava totes aquestes coses, i les meditava en el seu cor.
Sant Francesc, ens refereix Celano, «celebrava amb inefable alegria la solemnitat del naixement del nen Jesús, la cridava festa de les festes, en la qual Déu, fet nen petitó, es va criar als pits de mare humana. Representava en la seva ment imatges del nen, que besava amb avidesa, i la compassió cap al nen, que havia penetrat en el seu cor, li feia fins i tot balbucejar paraules de tendresa a la manera dels nens. No recordava sense llàgrimes la penúria que va envoltar aquell dia a la Verge pobreta ». El misteri de la Nativitat de Jesús desperta profunds sentiments de tendresa, amor, fraternitat, humanitat, alegria, pau, solidaritat ... El que diu i el que deixa entreveure el relat evangèlic convida a contemplar i meditar com els plans de Déu segueixen el seu curs sortejant o valent-se dels esdeveniments humans; com a Betlem es van abraçar la sublimitat del diví i la simplicitat i tendresa del que és humà ; quant va haver de sofrir José per no poder oferir la seva dona i després a Jesús més que aquell portal; quanta fe i confiança tenien Josep i Maria en la paraula de Déu per creure que el Nen nascut en aquelles circumstàncies era el Messies promès; quant dista l'escala de valors de Déu de la nostra; quin exemple el de Josep, el de Maria, el dels pastors ..., i el del Fill de l'etern Pare que va prendre de Maria la carn de la nostra humanitat i fragilitat, etc. Com Maria, hauríem de guardar totes aquestes coses, i meditar en el nostre cor.

4t. Misteri.

LA PURIFICACIÓ DE LA MARE DE DÉU I PRESENTACIÓ DEL NEN JESÚS AL TEMPLE

Als quaranta dies del naixement de Jesús de la Mare de Déu, quan es van complir els dies de la purificació d'ells, segons la Llei de Moisès, van portar a Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, com està escrit en la seva Llei: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor, i per oferir en sacrifici un parell de tórtores o dos colomins, conforme al que es diu en la mateixa Llei per als que, per la seva pobresa, no puguin pagar el preu d'un be.

Hi havia llavors a Jerusalem un home anomenat Simeó, que era just i pietós, ​​esperava que Israel seria consolat. L'Esperit Sant, que tenia en ell, li havia revelat que no coneixeria la mort abans d'haver vist el Messies del Senyor. Mogut per l'Esperit, va anar al temple, i en el moment d'entrar els pares amb el nen Jesús, per complir el que la Llei prescrivia sobre ell, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, segons la vostra promesa, deixa que el teu servent se'n vagi en pau. Perquè els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: llum que es reveli a les nacions i glòria del teu poble Israel ».

Josep i Maria estaven meravellats del que es deia l'Infant. Simeó va beneir, i després va dir a Maria, la seva mare: «Aquest infant per caiguda i elevació de molts a Israel, i per ser senyal de contradicció - ia tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima - per tal que quedin al descobert les intencions de molts cors ».

Aquest misteri convida a contemplar i meditar la diligència amb que Josep i Maria, més tard també Jesús, s'afanyen a complir sempre els mandats de la Llei del Senyor i a practicar les tradicions i devocions del poble de Déu, sense aturar-se a pensar si també a ells els obliguen. En oferir Maria en sacrifici tórtores o colomins, com mana la llei per als pobres, lliurament en realitat el seu Fill, al veritable Anyell que ha redimir la humanitat. Simeó, home profundament religiós, conreava en el seu cor grans desitjos i esperava el Salvador d'Israel vivia obert a l'acció de l'Esperit, que li va revelar que veuria el Messies, i que després li va fer reconèixer, mentre passava inadvertit per als altres. El càntic de Simeó, proclama l'Infant glòria d'Israel, i llum i salvació de tota la humanitat. Després l'ancià, dirigint-se a Maria i completant el missatge de l'àngel a Natzaret, li diu que una espasa li travessarà l'ànima: és la primera vegada que se li anuncia el sacrifici redemptor a què està destinat el Messies, mentre se li fa albirar per si mateixa un futur de sofriment associada al seu Fill. La pietat, la perseverança confiada en Déu, l'alegria exultant dels dos ancians, Simeó i Anna, van haver confortar Maria i Josep. El càntic de Simeó va provocar en Josep i en Maria la sorpresa, la reacció de la Verge davant la profecia referent al futur del seu Fill i d'ella mateixa, va haver de ser idèntica a la que va produir l'episodi de l'adoració dels pastors: «Maria guardava totes aquestes coses, i les meditava en el seu cor ».

5è. Misteri.

EL NEN JESÚS PERDUT I TROBAT AL TEMPLE

Després de l'adoració dels Mags, la Sagrada Família va haver de fugir precipitadament a Egipte per lliurar a Jesús de la persecució del rei Herodes. Mort aquest, Josep prengué el nen i la seva Mare, i va tornar a Israel. Però en assabentar-se que Arquelau era el nou rei de Judea, va tenir por, i tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. Allà el Nen creixia i s'enfortia, ple d'enteniment, i la gràcia de Déu estava sobre ell.

Els seus pares anaven cada any a Jerusalem a la festa de la Pasqua. Quan ell va cumplir dotze anys, van pujar tots a la festa, segons el costum, al tornar, passats aquells dies, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares. Creient ells que era a la caravana, van fer una jornada de camí. Després es van posar a buscar-lo entre els parents i coneguts, però al no trobar-lo, van tornar a Jerusalem a buscar-lo.

I va succeir que, al cap de tres dies, el van trobar al Temple, assegut enmig dels mestres, escoltant-los i fent-los preguntes tots els que ho sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i les seves respostes. En veure'l, van quedar sorpresos, i la seva mare li va dir: «Fill, per què t'has portat així? El teu pare i jo, angoixats, et buscàvem ». Ell els va dir: «I per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare? »Però ells no comprengueren aquesta resposta que els va donar.

Jesús va tornar amb ells a Natzaret, on va continuar vivint obedient. La seva mare conservava totes aquestes  coses en el seu cor. I Jesús progressava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.
També Maria anava tots els anys a Jerusalem, encara que era una obligació que la Llei mosaica imposava només als homes. Els pelegrins solien fer el camí en grups nombrosos, el que va facilitar que Josep i Maria no advertissin l'absència de Jesús durant hores, és fàcil imaginar la seva preocupació, angoixa i inquietud, com a bons pares, en comprovar que se'ls havia extraviat. Quant patiment, fins trobar-lo! El van trobar al mig dels doctors, formulant preguntes i respostes que sobrepassaven el nivell de comprensió d'un nen i que deixaven plens de sorpresa a mestres i oients. El trobar-lo va produir en Josep i en Maria els sentiments que la pèrdua i posterior troballa d'un fill produirien en qualsevol pare o mare. Les paraules de Maria són un afectuós retret de mare, alhora que l'expressió espontània del dolor que els ha causat el fill amb el seu comportament. En la seva resposta, Jesús crida a Déu «el meu Pare», i manifesta que la seva filiació divina i la seva missió han de portar a vegades a trencar els naturals llaços humans amb la seva família, del que era una primera mostra l'aflicció causada ara als seus pares, cosa que no es repetiria fins al temps de la seva activitat messiànica pública. Veritablement, els camins de Déu són de vegades molt difícils de comprendre, fins i tot per persones tan plenes de l'Esperit Sant i tan dòcils a Ell, com Maria i Josep. Una i altra vegada, Maria, davant els trets del misteri de Crist que se li anaven revelant i no acabava de comprendre, guardava totes aquestes coses en el seu cor i els meditava.

Traducció al català de “EL ROSARIO, CON LOS MISTERIOS COMENTADOS E ILUSTRADOS” de la pàgina http://www.franciscanos.org/oracion/rosario.html, on també trobareu la resta de misteris comentats.

dissabte, 6 d’abril del 2013

RECULL FOTOGRÀFIC DE LA SETMANA SANTA 2013

DIUMENGE DE RAMS

La confraressa Dolors Lasala en elmoment de ser nomenada nova membre de la Junta de Govern. Foto Xavi Civit




Moment en que el pintor Joan Andreu fa cessió del quadre que i·lustra el cartell de la Processó del Silenci 2013 Foto Xavi Civit



El Senyor Joaep M. Vallès President de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia rebent un record de la Confraria en agraïment per la seva col·laboració en la visita de la Setmana Santa de Medina del Campo Foto Xavi Civit





PROCESSÓ DEL SILENCI

 
Foto NIEPCE


Foto Montpeó/Reusdirecte

Foto Joan Enric


 DIVENDRES SANT


Acte d'entrega  de l'estendart al Senyor Àngel García Valero, Caballero Cofrade-Presidente de la Real Archicofradía de los Santos Juan bautista y Evangelista de los Caballeros de Malta "ad honorem" de Catanzaro acompanyat com a cordonistes per les senyores Ana Soler i Josefina pacheco i pels senyors Javier Martín i Antonio Parras.  Foto Xavi Civit

Foto NIEPCE





Acte d'entrega del Guió Infantil al nen David Martínez Marsillach acompanyat com acordonistes pels nens Oriol Juncosa, Raul Martínez, Alex Giró i Joan Martí. Foto Xavi Civit




dimarts, 2 d’abril del 2013

BONA PASQUA !!

CRIST HA RESSUSCITAT! 

 AL·LELUIA, AL·LELUIA! 

 La confraria desitja a tothom i en especials als confrares i confraresses una molt 
BONA PASQUA!



dijous, 21 de març del 2013

25è. CICLE DE XERRADES PER QUARESMA 3


“INTERRELACIÓ ENTRE FE I CARITAT A LES CONFRARIES DE SETMANA SANTA”

L’Excm. i Rvdm. Dr. Jaume Pujol Arquebisbe de Tarragona, Metropolità i Primat va iniciar la seva xerrada comentant que el dia anterior havia assistit a l’acte d’inici del Papat de sa Santedat el Papa Francesc i que estan a la Plaça de Sant Pere de Roma havia pensat en tota la Diòcesi i en concret amb nosaltres.







VA seguir indicant que la FE és creure i que tota la nostra vida esta marcada per creure, primerament en els nostres pares, després  en els professors i així continuant... Creure és confiar, abandonar-se sense cap recança i no es pot fer pas sense estimar i qui estima vol conèixer amb profunditat. Va posar com exemple la Verge Maria que va confiar en el Senyor, va abandonar-se totalment a la seva voluntat i d'aquesta manera va fer la mostra més gran d'amor.

Amb el baptisme rebem les virtuts teologals: fe, esperança i caritat. Són com unes capacitats que tenim i que estan esperant per a fer-les servir. El Papa Emèrit Benet XVI en la seva portada a l’Any de la Fe ens va dir que tenim l’oportunitat de testimoniar la nostra fe amb la caritat.

Així mateix va remarcar que hi ha tres formes per oposar aquestes dues virtuts fe i caritat:
-          Una és emfatitzant la pregària i la vida a l’església i deixant a fora els necessitats.
-          Que l’església no visqui el Crist aleshores l’església passaria a ser una ONG.
-      Quan enfrontem l’església bona i l’església dolenta. Aquesta és considerada bona quan cura ela malalts, quant té cura dels necessitats, etc. però dolenta quan evangelitza.

Res més lluny d'aquestes oposicions l’obra de misericòrdia més gran és la evangelització, l’amor a Déu  i l’amor al pròxim mitjançant Déu. No hem de desatendre les obres de misericòrdia materials però tampoc les espirituals.

La caritat no és solament donar sinó comprendre, acompanyar des de la tendresa i que tots podem fer alguna cosa pels demés i cal fer-ho des de l’estimació a Déu, cadascú en el seu entorn.







Membres de Junta i del Consell Permanent amb el Senyor Arquebisbe a la capella de la Confraria després de la xerrada
La Confraressa Major fa entrega d'un record al Sr. Arquebisbe.
El Sr. Arquebisbe signant al Llibre d'honor de la Confraria.

dimecres, 20 de març del 2013

25è. CICLE DE XERRADES PER QUARESMA 2




“LA PREGÀRIA: SÚPLICA I EXPRESSIÓ DE FE”

Mn. Francesc Giménez, Vicari Episcopal de Reus, Baix Camp, Priorat, Conca de Barberà i Urgell-Garrigues; Rector de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Reus i Consiliari de la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari va començar la seva exposició amb la pregunta:
- Què és la pregària?
Responen que és posar-se en contacte amb Déu, relacionar-se i parlar amb Ell. Aquest contacte pot donar-se mitjançant les formules o la improvisació. La pregària pot ser individual o comunitària però sempre personal i aquestes ha de trobar-se en equilibri, per si soles cap de les dues és suficient.

La pregària pot anar destinada a qualsevol de les tres persones de la Santíssima Trinitat. Generalment ens adrecem al Pare o al Fill però poques vegades a l’Esperit Sant perquè és precisament ell que en el nostre interior des del baptisme ens mou a la pregària. La pregària també pot anar adreçada als sants o a la Verge que en aquest cas fan de mitjancers.

La pregària ha de tenir dues direccions una vertical entre nosaltres i Déu pare però n o pot obviar una direcció horitzontal d’amor fratern cap als germans què ha de ser el fonament de la pregària.

Va destacar quatre tipus o models de pregària:
1-     Pregària de petició- segurament és la més freqüent però que no es pot convertir en la única.
2-     Pregària d’escoltar- Escoltar en silenci el que Déu ens ha de dir o d’escoltar o llegir la paraula de Déu en els texts bíblics.
3-     Pregària de lloança- Per donar gràcies i adorar a Déu. Una expressió d’això són els salms.
4-     Pregària per queixar-nos- “això no me mereixis...” és la que menys hauríem d’emprar o fins i tot caldria desterra-la de la nostra pràctica.

Si tornem al títol de la xerrada “Pregària súplica i expressió de Fe” cal veure que la pregària implica una gran dosi de respecte per un costat i d’humilitat per l’altre reconeixent la nostra petitesa però també implica una gran dosi de Fe tal com que reconeixem que Déu ens pot ajudar i confiem en Ell. La pregària ha de ser insistent però no pot convertir-se en impertinent, cal anteposar la voluntat del Senyor reconeixent i acceptant per una banda que ens ho pot concedir tot però alhora acceptant quan no ens ho concedeix.

Va finalitzar amb una altra pregunta:
- Està en crisi la pregària?
Amb resposta negativa constatant que segurament han caigut en desús algunes formes de pregària però que aquesta ha millorat molt amb l’accés a la Paraula de Déu.
Per últim va fer esment a la importància que concedeix el nou Papa Francesc fent palès que en la seva primera intervenció en va fer referència fins a nou vegades en pocs minuts.







La confraressa Major fent entrega d'un record a Mn. Francesc després de la Xerrada



Un grup de confrares, membres de Junta i del Consell permanent amb el nostre Consiliari