“LA PREGÀRIA: SÚPLICA I EXPRESSIÓ DE FE”
Mn. Francesc Giménez, Vicari Episcopal de Reus, Baix Camp, Priorat,
Conca de Barberà i Urgell-Garrigues; Rector de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís
de Reus i Consiliari de la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari va
començar la seva exposició amb la pregunta:
- Què és la pregària?
Responen que és posar-se en contacte amb Déu, relacionar-se i parlar amb
Ell. Aquest contacte pot donar-se mitjançant les formules o la improvisació. La
pregària pot ser individual o comunitària però sempre personal i aquestes ha de
trobar-se en equilibri, per si soles cap de les dues és suficient.
La pregària pot anar destinada a qualsevol de les tres persones de la
Santíssima Trinitat. Generalment ens adrecem al Pare o al Fill però poques
vegades a l’Esperit Sant perquè és precisament ell que en el nostre interior
des del baptisme ens mou a la pregària. La pregària també pot anar adreçada als
sants o a la Verge que en aquest cas fan de mitjancers.
La pregària ha de tenir dues direccions una vertical entre nosaltres i Déu
pare però n o pot obviar una direcció horitzontal d’amor fratern cap als
germans què ha de ser el fonament de la pregària.
Va destacar quatre tipus o models de pregària:
1-
Pregària
de petició- segurament és la més freqüent però que no es pot convertir en la única.
2-
Pregària
d’escoltar- Escoltar en silenci el que Déu ens ha de dir o d’escoltar o llegir
la paraula de Déu en els texts bíblics.
3-
Pregària
de lloança- Per donar gràcies i adorar a Déu. Una expressió d’això són els
salms.
4-
Pregària
per queixar-nos- “això no me mereixis...” és la que menys hauríem d’emprar o
fins i tot caldria desterra-la de la nostra pràctica.
Si tornem al títol de la xerrada “Pregària súplica i expressió de Fe”
cal veure que la pregària implica una gran dosi de respecte per un costat i d’humilitat
per l’altre reconeixent la nostra petitesa però també implica una gran dosi de
Fe tal com que reconeixem que Déu ens pot ajudar i confiem en Ell. La pregària
ha de ser insistent però no pot convertir-se en impertinent, cal anteposar la
voluntat del Senyor reconeixent i acceptant per una banda que ens ho pot
concedir tot però alhora acceptant quan no ens ho concedeix.
Va finalitzar amb una altra pregunta:
- Està en crisi la pregària?
Amb resposta negativa constatant que segurament han caigut en desús
algunes formes de pregària però que aquesta ha millorat molt amb l’accés a la
Paraula de Déu.
Per últim va fer esment a la importància que concedeix el nou Papa
Francesc fent palès que en la seva primera intervenció en va fer referència fins
a nou vegades en pocs minuts.
 |
| La confraressa Major fent entrega d'un record a Mn. Francesc després de la Xerrada |
 |
| Un grup de confrares, membres de Junta i del Consell permanent amb el nostre Consiliari |