PROCESSÓ DEL
SILENCI
Silenci, és Dijous Sant.
Mentre el campanar espera silenciosament que passin els minuts
per a tocar les campanades de les onze de la nit; a la Parròquia de Sant
Francesc d’Assís els confrares, que apilotats i entre corredisses recullen les
atxes per a participar a la processó, callen! És el primer senyal del que ha de
venir.
El Confrare Major de la
Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari col·loca, cerimoniosament, als peus
del “Natzarè” una arqueta amb la relació nominal de tots els confrares difunts
des de l’any fundacional de la confraria fins avui en dia. Simbolitzant el
record que en tenim i la seva presencia espiritual un Dijous Sant més al costat
de Jesús en la seva Passió i el seu camí vers el Calvari. Les darreres paraules
que sonaran, seran de pregària per tots aquests
confrares que ens acompanyen des
de la Casa del Pare.
La gentada que omple a
vessar els carrers del recorregut de la “Processó del Silenci” rep, amb
l’apagada de l’enllumenat, el senyal de fer silenci. Reus resta privat de tota
claredat, es sumeix en una profunda obscuritat. Silenciades les veus i
encongits els cors, Reus resta buit de qualsevol so. I quan la remor de les
campanes marquen les onze en punt d’una nit més fosca que mai... el so greu,
afligit, pesarós de les timbales, que fan sonar els armats que inicien la seva
marxa obrint la processó, ressalta encara més el silenci de la nit.
Als armats els segueix
una llarga corrua de vestes de tots colors, de totes i cada una de les
confraries, germandats i congregacions de la ciutat, que amb la tenebrositat
adquireixen una sola i mateixa
tonalitat. Amb l’absència de colors particulars totes elles passen a
formar part d’una única i monocolor munió de devots al Jesús que va camí del
Calvari.
 |
| L'any 2011 malgrat l'amenaça de pluja la Processó va sortir |
Arribat el silenci,
una gernació carregada de moixa
expectació espera fora la sortida de les imatges titulars, amb elles els
carrers s’omplen d’un gebrat perfum mescla de les olors dels clavells vermells de
la catifa que trepitja el Nostre Pare Jesús del Calvari i de les flors blanques
i la cera del cirial que al cremar-se il·lumina la Verge del Calvari.
 |
| Els passos protegits contra la pluja el Dijous Sant de 2011 |
La negra i silenciosa nit
exterior contrasta amb la lluminositat i l’enrenou interior de la pregaria d’un
poble que, acompanyant Jesús en processó, professa calladament, en l’anonimat
de les cucurulles però obertament, la
seva fe. Les voreres es troben atapeïdes de moltes vides petites, les unes amb
la memòria acabada d’encetar i les altres amb la memòria replena de tants i
tants Dijous Sants, però totes aclaparades per la grandesa de l’amor del
Senyor.
Una llarga filera de
tènue llum de les atxes que porten els natzarens va assenyalant el camí que
segueix el Natzarè acompanyat de la seva
mare, recorren la ciutat per apropar-se a la Parròquia de Sant Joan Baptista on
la processó es rebuda pel rector de la mateixa i per l’Arxiconfraria del Sant
Crist de la Creu. Allà de nou la
pregària comunitària és qui esberla el silenci i substitueix a la
silenciosa pregària personal.
I si amb això sembla que
tot s’ha acabat, cap mentida és més grossa. Com una vida, plena de començaments
i del tot mancada de finals, la Processó del Silenci que podria semblar a molta
gent un fi en si mateixa és a més a més pels natzarens l’inici, amb majúscules,
del Viacrucis que recorrerà amb les
primeres llums del Divendres Sant els passejos de la ciutat. Un començament de
la Processó del Sant Enterrament. Un començament del pas de la foscor i el
silenci de la Passió i mort de Jesucrist a l’esclat de llum i joia de la Pasqua
de la resurrecció.
Però, silenci... que
encara és Dijous Sant.
Lluís Montserrat Sirolla
i Obré
Confrare Major emèrit de
la Confraria de Nostre Pare Jesús del calvari
Fotos: Pasqual Guarque
Fotos: Pasqual Guarque