"US PREGO QUE VISQUEU COM HO DEMANA LA VOCACIÓ QUE HEU REBUT"
Mn. Santi Soro rector de la
Parròquia de Santa Maria de Salou i Delegat Diocesà de
Pastoral Social va obrir la seva xerrada comentant que quan algú se li
encarrega de fer una conferència és alhora una invitació a la reflexió personal
sobre el tema a tractar.
La frase que dona títol a la xerrada està extreta de la Carta de Sant Pau als Efesis
i no es refereix únicament als capellans, frares i monges, com sovint pensem
quan parlem de vicació, sinó que és pera tot cristià; ja que tots i totes estem
cridats a ser alguna cosa.
Caldria, comentava, que ens féssim, cadascú de nosaltres, la pregunta de
quina és la nostra vocació, a què ens ha cridat Déu. Som cridats des del
baptisme i aquesta crida que no sempre és escoltada es repeteix constantment en
la nostra vida pel que cal estar atents i acceptar-la.
Estem tos cridats a la unitat de Déu però aquesta unitat no és sinònim de
uniformitat sinó que accepta la diversitat, cadascú a rebut un do, que no és
pas el mateix. Preguntem-nos quins és el nostre do i pensem que tots són bons i
necessaris i que tots serveixen per el mateix des de la diversitat però
encaminats a l’amor i al servei als altres.
Cal que transformem la societat i la manera de fer-ho és, no responen al bé
amb mal, tampoc responen el bé amb bé ni al mal amb mal perquè això ens porta a
l’empat sinó que cal respondre sempre amb el bé fins i tot quan rebem mal. Això
que pot semblar difícil ho és si ho volem fer nosaltres sols per això cal
fer-ho amb l’ajut que tenim, l’ajut de Déu. Hem de ser la sal de la terra i la
llum del món per tant hem de fer-nos visibles i donar raó a la societat de la
nostra fe, ens han de reconèixer com a cristians pels nostres actes en la vida
de cada dia.
La Setmana Santa és Passió, mort i resurrecció igual que és el camí
de tot cristià, la passió (sofriment) i la mort es comú a totes les persones
però pels cristians per la nostra fe també tenim la resurrecció.
Amb aquestes paraules finalitzava Mn. Soro i concloïa el cicle dec xerrades
d’enguany i el Confrare Major ens emplaçava al de l’any que ve que serà ni més
ni menys que el vint-i-cinquè.
