NOSTRE PARE JESÚS DEL CALVARI
La imatge de Nostre Pare jesús del Calvari obra de l'escultor reusenc Modest Gené i Roig és una talla de fusta de 180 centímetres d'alçada, una figura nua amb sudari i policromada,de Jesús portant la Creu imitant l'estat natural després de tants sofriments, preparada per a ser vestida amb túnica i en una posició que representa l'arribada al cim del Calvari. Va ser policromada per en Pere Calderó i Ripoll amb la col·laboració d'en Florenci Veciana. El preu pagat per la confraria a l'escultor va ser de 7.000 pessetes, pagament realitzat pel confrare Josep Maria Borrell i Aloi per encàrrec del Confrare Major Joan Rofes.
El 6 d'abril de 1944 al vestíbul de l'Ajuntanment va ser beneïda pel Rv. Sr. Prior Arxiprest Rossend Gavaldà actuant de padrins la Sra. Rosa Salvat i el Sr. Joan Rofes.
Si bé des d'un principi la imatge del Natzarè havia d'anar acompanyada del Cirineu, per falta de temps no va incorporar-se al pas fins a l'any següent,1945, una talla igualment de fusta policromada obra del mateix autor i que havia de guardar proporció i harmonia amb la imatge ja existent. El preu acordat va ser de 5.000 pessetes, segons conveni signat pel Confrare Major Enric Gispert Alcubilla i l'escultor, a pagar en tres plaços: el primer de 3.000 en el moment de l'entrega de l'obra i els altres dos les Setmanes Santes dels dos anys posteriors. Aquesta talla va rebre una menció honorífica al Concurs Extraordinari del Real Círculo Artístico Barcelonès el juliol de 1957.
El pas es va completar l'any 1949, sota la presidència del Confrare Major en Pere Miralles Casals, amb la talla d'un centurió romà assenyalant amb l'espasa el lloc on s'havia de plantar la Creu. Obra també d'en Modest Gené és tallada amb fusta de pi de Sòria i amb un preu acordat de 7.000 pessetes.
A les Processons la Imatge de Jesús del Calvari vesteix una túnica de Vellut morat amb brodats i pedreria realitzada per les GHermanes Concepcionistes de la ciutat d'Èpila.
L'any 1994 coincidint amb el cinquantenari de la confraria es va substituir la carrossa de fusta originària per una de metall noble realitzada als tallers de l'Orfebreria Andaluza Manuel de los Rios de Sevilla.
VERGE DEL CALVARI
A primers d'abril de 1951
un grup de confrares integrat per Josep Colomines, Josep Olesti, Jordi
Bieto, Eduard Vilà, Josep Montfort, Santiago Sabaté, Joan Marco i Antoni
Just proposaren a la Junta la construcció del Pas de la Verge del
Calvari. La proposta fou acceptada amb la condició que aquesta no
signifiqués cap càrrega econòmica per a la confraria i s'integren a la
comissió pro-pas en Joan Sirolla (Confrare Major) i Artur Rabassa
(Confrare Major Adjunt).
La
imatge de la Verge del Calvari, una dolorosa, és obra de l'escultor de
Vila-seca en Joan Salvador Voltas i el seu preu va ser de 12.500
pessetes a pagar en cinc plaços de 2.500 pessetes cadascun: el primer en
firmar el contracte, el segon al presentar la maqueta, el tercer en
acabar la talla de fusta, el quart a l'entrega de l'obra i el cinquè, i
últim, tres mesos després. La mateixa fou policromada per en Florenci
Veciana. El preu final va ser de 29.883'50 pessetes que va estar sufragat per donatius i aportacions de confrares i altres devots.
Del
projecte del pas se n'encarregaren els confrares Eduard Vilà, Jordi
Bieto i Artur Rabassa i de la construcció de l'estructura, motllures,
les columnes i els canelobres de la carrossa el confrare Joan Marco.
El 23 de març de 1952 l'Excel·lentíssim i Reverendíssim Cardenal Arquebisbe de Tarragona Doctor Benjamín de Arriba y Castro beneí el pas a l'Esglèsia de Sant Francesc d'Assís, el qual fou apadrinat pel matrimoni Francesc March i Mas i Maria Teresa Juncosa. A la Processó del Silenci del, mateix any va desfilar per primer cop.
De totes maneres encara no estava totalment acabat i per això en els anys posteriors sota el lema "Manto i Tàlem" s'anaren realitzant millores comel cirial, el tàlem i el primer mantell realitzat per les monges clarisses del convent dela Providència.
L'any 1961 va rebre en donació una corona que el joier Camprubí havia reformat, datada el 1859 i que provenia d'una imatge de Jesús a la columna.
El 1986 va rebre en donació un nou mantell de vellut morat brodat amb fil d'or i pedreria brodat per les germanes Concepcionistes de la ciutat d'Èpila.
El 1998 es va canviar la carrossa de fusta per una de metall noble realitzat als tallers sevillans de l'Orfebreria Andaluza Manuel de los Rios.
De totes maneres encara no estava totalment acabat i per això en els anys posteriors sota el lema "Manto i Tàlem" s'anaren realitzant millores comel cirial, el tàlem i el primer mantell realitzat per les monges clarisses del convent dela Providència.
L'any 1961 va rebre en donació una corona que el joier Camprubí havia reformat, datada el 1859 i que provenia d'una imatge de Jesús a la columna.
El 1986 va rebre en donació un nou mantell de vellut morat brodat amb fil d'or i pedreria brodat per les germanes Concepcionistes de la ciutat d'Èpila.
El 1998 es va canviar la carrossa de fusta per una de metall noble realitzat als tallers sevillans de l'Orfebreria Andaluza Manuel de los Rios.