dijous, 6 març de 2014

MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER A LA QUARESMA 2014



ES VA FER POBRE
PER ENRIQUIR-NOS AMB LA SEVA POBRESA (cf. 2Co 8,9)
Missatge del sant pare Francesc per a la Quaresma 2014
Benvolguts germans i germanes,
En ocasió de la Quaresma us proposo algunes reflexions, a fi que us serveixin per al camí personal i comunitari de conversió. Començo recordant les paraules de sant Pau: «Coneixeu prou bé la generositat de nostre Senyor Jesucrist; ell, essent ric, es va fer pobre per vosaltres, perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa» (2Co 8,9). L’Apòstol es dirigeix als cristians de Corint per encoratjar-los a ser generosos i ajudar els fidels de Jerusalem que passen necessitat. Què ens diuen, als cristians d’avui, aquestes paraules de sant Pau? Què ens diu avui, a nosaltres, la invitació a la pobresa, a una vida pobra en sentit evangèlic?
La gràcia de Crist
En primer lloc, ens diu quin és l’estil de Déu. Déu no es revela mitjançant el poder i la riquesa del món, sinó mitjançant la debilitat i la pobresa: «Essent ric, es va fer pobre per vosaltres.» Crist, el Fill etern de Déu, igual al Pare en poder i glòria, es va fer pobre; va descendir enmig nostre, es va acostar a cadascun de nosaltres; es va despullar, es «va fer no res», per ser en tot semblant a nosaltres (cf. Fl 2,7; Heb 4,15). Quin gran misteri és l’encarnació de Déu! La raó de tot això és l’amor diví, un amor que és gràcia, generositat, desig de proximitat, i que no dubta a donar-se i sacrificar-se per les criatures a les quals estima. La caritat, l’amor és compartir en tot la sort de l’estimat. L’amor ens fa semblants, crea igualtat, enderroca els murs i les distàncies. I Déu va fer això amb nosaltres. Jesús, en efecte, «va treballar amb mans d’home, va pensar amb intel·ligència d’home, va obrar amb voluntat d’home, va estimar amb cor d’home. Nascut de la Maria Verge, es va fer veritablement un de nosaltres, en tot semblant a nosaltres excepte en el pecat» (Conc. Ecum. Vat. II, Const. past. Gaudium et spes, 22).
La finalitat de Jesús en fer-se pobre no és la pobresa en ella mateixa, sinó —diu sant Pau— «perquè us enriquíssiu amb la seva pobresa». No es tracta d’un joc de paraules ni d’una expressió per a causar sensació. Al contrari, és una síntesi de la lògica de Déu, la lògica de l’Amor, la lògica de l’Encarnació i la Creu. Déu no va fer caure sobre nosaltres la salvació des dalt, com l’almoina de qui dóna part del que per a ell és superflu amb aparent pietat filantròpica. L’amor de Crist no és això! Quan Jesús entra a les aigües del Jordà i es fa batejar per Joan Baptista, no ho fa perquè li calgui penitència, conversió; ho fa per estar enmig de la gent, necessitada de perdó, entre nosaltres, pecadors, i carregar amb el pes dels nostres pecats. Aquest és el camí que ha elegit per a consolar-nos, salvar-nos, alliberar-nos de la nostra misèria. Ens sorprèn que l’Apòstol digui que vam ser alliberats no per mitjà de la riquesa de Crist, sinó per mitjà de la seva pobresa. I, això no obstant, sant Pau coneix bé les «insondables riqueses de Crist» (Ef 3,8), «hereu de tot» (He 1,2).
Què és, doncs, aquesta pobresa amb què Jesús ens allibera i ens enriqueix? És precisament la seva manera d’estimar-nos, de ser a prop nostre, com el bon samarità que s’acosta a aquell home que tots havien abandonat mig mort a la vora del camí (cf. Lc 10,25-37). Allò que ens dóna llibertat vertadera, salvació vertadera i felicitat vertadera és el seu amor ple de compassió, de tendresa, que vol compartir amb nosaltres. La pobresa de Crist que ens enriqueix consisteix en el fet que es va fer carn, es va carregar les nostres debilitats i els nostres pecats, comunicant-nos la misericòrdia infinita de Déu. La pobresa de Crist és la riquesa més gran: la riquesa de Jesús és la seva confiança il·limitada en Déu Pare, és encomanar-se a ell en tot moment, cercant sempre i només la seva voluntat i la seva glòria. És ric com ho és un nen que se sent estimat pels seus pares i els estima, sense dubtar ni un instant del seu amor i la seva tendresa. La riquesa de Jesús rau en el fet de ser el Fill, la seva relació única amb el Pare és la prerrogativa sobirana d’aquest Messies pobre. Quan Jesús ens invita a prendre el seu «jou suau», ens invita a enriquir-nos amb aquesta «pobresa rica » i «riquesa pobra» seves, a compartir amb ell l’esperit filial i fraternal, a convertir-nos en fills en el Fill, germans en el Germà primogènit (cf. Rm 8,29). S’ha dit que l’única tristesa veritable és no ser sants (L. Bloy); podríem dir també que hi ha una única misèria veritable: no viure com fills de Déu i germans de Crist.
El nostre testimoni
Podríem pensar que aquest «camí» de la pobresa va ser el de Jesús, mentre que nosaltres, que venim després d’ell, podem salvar el món amb els mitjans humans adequats. No és així. En tota època i en tot lloc, Déu continua salvant els homes i salvant el món mitjançant la pobresa de Crist, el qual es fa pobre en els sagraments, en la Paraula i en la seva Església, que és un poble de pobres. La riquesa de Déu no pot passar a través de la nostra riquesa, sinó sempre i només a través de la nostra pobresa, personal i comunitària, animada per l’Esperit de Crist.
A imitació del nostre Mestre, els cristians estem cridats a mirar les misèries dels germans, a tocar-les, a fer-nos-en càrrec i a realitzar obres concretes a fi d’alleujar-les. La misèria no coincideix amb la pobresa; la misèria és la pobresa sense confiança, sense solidaritat, sense esperança. Podem distingir tres tipus de misèria: la misèria material, la misèria moral i la misèria espiritual. La misèria material és la que habitualment anomenem pobresa i toca tots aquells que viuen en una condició que no és digna de la persona humana: privats dels seus drets fonamentals i dels béns de primera necessitat com el menjar, l’aigua, les condicions higièniques, el treball, la possibilitat de desenvolupament i de creixement cultural. Enfront d’aquesta misèria l’Església ofereix el seu servei, la seva diakonia, per a respondre a les necessitats i curar aquestes ferides que desfiguren el rostre de la humanitat. En els pobres i en els últims veiem el rostre de Crist; estimant i ajudant els pobres estimem i servim Crist. Els nostres esforços s’orienten així mateix a trobar la manera de fer cessar en el món les violacions de la dignitat humana, les discriminacions i els abusos, que, en tants casos, són l’origen de la misèria. Quan el poder, el luxe i els diners es converteixen en ídols, s’anteposen a l’exigència d’una distribució justa de les riqueses. Per tant, és necessari que les consciències es converteixin a la justícia, a la igualtat, a la sobrietat i a compartir.
No és menys preocupant la misèria moral, que consisteix a convertir-se en esclaus del vici i del pecat. Quantes famílies viuen angoixades perquè algun dels seus membres —sovint jove— té dependència de l’alcohol, de les drogues, del joc o de la pornografia! Quantes persones han perdut el sentit de la vida, estan privades de perspectives per al futur i han perdut l’esperança! I quantes persones es veuen obligades a viure aquesta misèria per condicions socials injustes, per manca d’un treball, la qual cosa els priva de la dignitat que dóna portar el pa a casa, per manca d’igualtat respecte als drets a l’educació i a la salut. En aquests casos la misèria moral bé podria anomenar-se gairebé suïcidi incipient. Aquesta forma de misèria, que també és causa de ruïna econòmica, sempre va unida a la misèria espiritual, que ens colpeja quan ens allunyem de Déu i rebutgem el seu amor. Si considerem que no necessitem Déu, que en Crist ens dóna la mà, perquè pensem que ens bastem a nosaltres mateixos, ens encaminem a un camí de fracàs. Déu és l’únic que veritablement salva i allibera.
L’Evangeli és l’antídot veritable contra la misèria espiritual: en cada ambient el cristià està cridat a portar l’anunci alliberador que hi ha perdó del mal comès, que Déu és més gran que el nostre pecat i ens estima gratuïtament, sempre, i que estem fets per a la comunió i per a la vida eterna. El Senyor ens invita a anunciar amb goig aquest missatge de misericòrdia i d’esperança! És bonic experimentar l’alegria d’estendre aquesta bona nova, de compartir el tresor que se’ns ha confiat, per a consolar els cors afligits i donar esperança a tants germans i germanes sumits en el buit. Es tracta de seguir i imitar Jesús, que va anar a la recerca dels pobres i dels pecadors com el pastor amb l’ovella perduda, i ho va fer ple d’amor. Units a ell, podem obrir amb valentia nous camins d’evangelització i de promoció humana.
Estimats germans i germanes, que aquest temps de Quaresma trobi tota l’Església disposada i sol·lícita a l’hora de testimoniar a tots els qui viuen en la misèria material, moral i espiritual el missatge evangèlic, que es resumeix en l’anunci de l’amor del Pare misericordiós, disposat a abraçar en Crist cada persona. Podrem fer-ho en la mesura que ens conformem a Crist, que es va fer pobre i ens va enriquir amb la seva pobresa. La Quaresma és un temps adequat per a desposseir-se; i ens farà bé preguntar-nos de què podem privar-nos a fi d’ajudar i enriquir d’altres persones amb la nostra pobresa. No oblidem que la pobresa vertadera fa mal: no seria vàlid donar el que ens sobra sense aquesta dimensió penitencial. Desconfio de l’almoina que no costa i no fa mal.
Que l’Esperit Sant, gràcies al qual «ens tenen per miserables, però n’enriquim molts; sembla que no tenim res, però som amos de tot» (2Co 6,10), sostingui els nostres propòsits i enforteixi en nosaltres l’atenció i la responsabilitat davant la misèria humana, perquè siguem misericordiosos i agents de misericòrdia. Amb aquest desig, asseguro la meva pregària per tots els creients. Que cada comunitat eclesial recorri profitosament el camí quaresmal. Us demano que pregueu per mi. Que el Senyor us beneeixi i la Mare de Déu us guardi.
Vaticà, 26 de desembre de 2013
Festa de Sant Esteve, diaca i protomàrtir

diumenge, 26 gener de 2014

Mn. ESTANIS FIGUEROLA NOMENAT CONSILIARI DE L'AGRUPACIÓ DE CONFRARIES

Mn. Estanislau Figuerola al finalitzar la Santa Missa celebrada durant el VIè. Congrés Catalàde Cofradies de Setmana Santa Celebrat a Perpinyà


El passat dia 17 de desembre de 2013 el Sr. Arquebisbe va signar el nomenament de Mn. Estanislau Figuerola Gual, diaca, com a consiliari de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Reus.

Mn. Estanis comença la seva relació amb la Setmana Santa reusenca de ben petit, ja que el 1963 amb 7 anys va ser portador del guió infantil de la nostra confraria a la Processó del Sant Enterrament. Continuant després la seva participació amb la confraria a les processons. L'any 1981 amb la recuperació de les processons, després de dos anys de suspensió, entra a formar part de la Junta de Govern de la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari on va desenvolupar una amplia i important tasca que el portà a ocupar el càrrec de Confrare Major els anys 1995-1996. Al finalitzar el seu mandat va passar a ocupar un lloc al Consell Permanent com a Confrare Major Emèrit, des d'on segueix essent responsable de diverses tasques.

El 23 d'octubre va ser ordenat diaca al servei de l'Església Diocesana de Tarragona pel Ministeri de l'Arquebisbe Dr. Jaume Pujol a la Parròqia de Sant Francesc d'Assís , seu canònica de la nostra confraria.

Ara el Sr. Arquebisbe li confia una tasca més, des de la qual amb la seva experiència en el món de la Setmana Santa reusenca i amb la força de l'esperit esperem pugui fer una labor important en pro de la nostra Setmana Santa.



dilluns, 25 novembre de 2013

6è. CONGRÉS CATALÀ DE CONGREGACIONS, CONFRARIES I GERMANDATS DE SETMANA SANTA. PERPINYÀ 2013.

Els dies 15,16 i 17 de novembre es va celebrar a la ciutat de Perpinyà, de la Catalunya nord, el Sisè Congrés Català de Congregacions, Confraries i Germandats de Setmana Santa amb l’assistència d’un bon nombre de confrares i confraresses de la nostra Confraria.

El viatge es va fer compartint bus amb els companys de Tortosa i Tarragona.

Després de l’acolliment dels congressistes el divendres es van realitzar unes taules rodones i la visita a la Chapelle de la Sanch a l’església de Sant Jacques i finalment un aperitiu.

Visita a la Capelle de la Sanch


El dissabte dia 16 es va iniciar la Jornada amb l’obertura del Congrés per part de l’Alcalde de la ciutat de Perpinyà Jean-Marc Pujol i del Bisbe Monsenyor Marceau i el director del Congrés el Senyor André Payret. A continuació es van realitzar dues interessants conferències:

-          “El rol polític i religiós de Vicens Ferrer al Roselló” a càrrec de la Senyora Josiane Cabanas.

-          “La Sainte tombe d’Arles de Tech” a càrrec del Senyor Raymond Sala.

Seguidament van intervenir un representant de cada una de les ciutats que havien organitzat els 5 anteriors congressos resumint les reflexions que s’havien fet sobre una sèrie de temes que des de Perpinyà els havia proposat. Per part de la nostra ciutat va intervenir en Lluís Montserrat Sirolla i Obré Ex-copresident de l’Agrupació de Confraries i Confrare Major Emèrit de la nostra Confraria. Al final es van presentar la síntesis per part de Mn. Jean Louis Granes.


Intervenció del representant de Reus


Abans de dinar es va proclamar a la ciutat de Tortosa com a ciutat Organitzadora del 7è. Congrés Català de confraries pel febrer del 2015. I es va fer entrega de la medalla commemorativa del Congrés als Directors dels Congressos anteriors.

Entrega de la medalla del Congrés als directors dels 5 congressos anteriors


Malgrat la Pluja, i amb la col·laboració de membres de l’organització, a la tarda es varem desplaçar fins el Palau del Reis de Mallorca el qual vam visitar i en la capella del mateix vam assistir a un esplèndid, emocionat i emocionant concert a càrrec de la Coral “Bompas Canta” i el cantautor català i diaca Jean Michel Zanon.




EL diumenge la pluja va esgarrar la processó d’entrada a la Catedral per participar a la Eucaristia Pontifical, però la mateixa presidida pel Bisbe Monsenyor Marceau va ser una veritable mostra de comunió en la fe. Durant la mateixa oficiada majoritàriament en llengua francesa es van llegir les lectures i l’evangeli tan en francès com en català. El Senyor Bisbe va estar assistit entre altres pel diaca Mn. Estanislau Figuerola Confrare Major Emèrit de la nostra confraria.

Santa Missa presidida per Monsenyor Marceau

El Bisbe acompanyat pel diaca de la Catedral i el diaca Mn. Estanislau Figuerola a la sortida de la Missa.


Va cloure el Congrés compartint taula i dinar i després dels comiats vam tornar a casa sota una persistent pluja però amb una bona sensació del viscut, i agraïts de l’acolliment que L’Arxiconfraria de la Sang de Perpinyà ens va dispensar i havent viscut amb els companys una autèntica comunió nacional però sobretot eclesial.
 


Sant Crist de la Sanch

Amb els companys de les confraries de Mataró



Els natzarens participants


Amb els companys de Tarragona i el Director del Congrés

dimarts, 29 octubre de 2013

LA CONFRARIA PARTICIPA A L'ESPAI D'ENTITATS



LA CONFRARIA ASSISTEIX A MISSA A LA SAGRADA FAMÍLIA




Una representació de la Confraria va participar,convidada a l'eucaristia presidida pel Cardenal Lluís Martínez Sistach per a les Confraries del "Consell General de Hermandades y Cofradías de l'arxidiòcesi de Barcelona" a la Basílica de la Sagrada Família.

.









ELS NATZARENS DE REUS AL "Encuentro Nacional de jóvenes de cofradías y hermandades"




Els passats dies 28,29 i 30 d’octubre de 2013 es va celebrar a Terrassa el “Encuentro Nacional (español) de jóvenes de cofradías y hermandades amb la presència de joves i confrares de LLeó, Sevilla, Càceres, València, Cartagena, Sevilla, Maó, Barcelona, Reus, Alcaudete...i d'arreu del territori peninsular. Entre aquesta munió de joves confrares hi havia una representació de la nostra Confraria.

A la segona jornada d'aquest Encuentro  es van oferir dues experiències d'expressions públiques de fe i tradicions cultural i religioses de viure la Setmana Santa. Aquestes dues experiències van ser les de les ciutats de Reus i Mataró. 


La confraressa Jordina Sirolla Juanpere en un moment de la seva exposició




La nostra Confraressa Jordina Sirolla Juanpere va presentar la trajectòria tricentenària de la Setmana Santa reusenca, els seus actes més importants i com la ciutat gira durant els dies Sants al voltant dels actes processionals. En va destacar la singularitat de les Tres Gràcies i com no de la Processó del Silenci i la diversitat i riquesa del patrimoni escultòric, per una part, i del patrimoni ètnic-cultural i popular que conformen la Setmana Santa Reusenca. 




dimecres, 9 octubre de 2013

ELS NATZARENS DE REUS AL "26 ENCUENTRO NACIONAL DE COFRADÍAS PENITENCIALES"

El passat cap de setmana, dies 4, 5 i 6 d'octubre de 2013 un representació de confrares de la Confraria va assistir al "26 Encuentro Naciona de Cofradías Penitenciales" celebrat a la ciutat de Tarragona que es desenvolupar al Seminari sota el lema de "Atrio de los Gentiles".
El divendres dia 4 va actuar com a ponents Mn. Armand Puig i el Sr. Francesc Torralba. 

El dissabte dia 5 ho feu Mn. Josep Enric Parellada(Monjo de Montserrat) i a continuació es van constituir unes aules de Setmana Santa: 
Aula 1. Tema: Joventut. Moderador Mn. Magí Mejías
Aula 2. Tema:Integració. Moderador Sr. Manuel Zamora
Aula 3. Tema: Voluntariat. Moderador Sr. Francesc Roig

El Diumenge Missa solemne a la Catedral presidida per l'Arquebisbe  Metropolità i Primat Dr. Jaume Pujol. A continuació es va nomenar com a seu organitzadora del "27 Encuentro" a la ciutat de Toledo. i finalment es van presentar les conclusions.




Missa solemne a la catedral

Confrares participant de la Santa Missa

Davant la catedral confrares assistents al "Encuentro"acompanyats pels companys de Medina del Campo i de la Pia Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia.

Confrares assistents al "Encuentro"acompanyats pels companys de Medina del Campo

Cloenda del "26 Encuentro Nacional de Cofradias"
Foto de grup del assistents al "26 Encuentro Nacional de cofradías Penitenciales"

dijous, 19 setembre de 2013

BENVINGUDA A MOSSEN JOSEP MARIA GAVALDÀ

El passat diumenge dia 8 de setembre va prendre posesió el nou rector de la Parròquia de Sant Francesc d'Assís de Reus Mossen Josep Maria Gavaldà en una Eucarístia presidida pel Sr. Arquebisbe Jaume Pujol.





dimarts, 17 setembre de 2013

VISITA AL SANTUARI DE MISERICÒRDIA I HOMENATGE A Mn. FRANCESC JIMÉNEZ

El proppassat 1 de setembre la Confraria va realitzar la ja tradicional visita anual al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia. La Santa Missa celebrada per Mn. Roqué va ser concelebrada pel nostre Consiliari Mossèn Francesc Jiménez i Porcuna i vàren ser assistits pel Diaca Mn. Estanislau Figuerola (Confrare Major Emèrit de la Confraria).






Al migdia la Junta de Govern i el Consell permanent es van reunir en un dinar de germanor i sobretot per homenatjar i acomiadar a Mn. Francesc, el nostre consiliari i rector de la nostra parròquia, al qual el nostre Sr. Arquebisbe Dr. Jaume Pujol ha destinat a la Parròquia de Sant Miquel de Montroig del Camp.
En reconeixement i agraïment a la gran dedicació i la valuosa i inestimable tasca desenvolupada en pro de la Confraria des del càrrec de Consiliari, la Junta de Govern acompanyada pel Consell Permanent en sessió celebrada el passat 11 de juliol va acordar nomenar a Mn Francesc Jiménez i Porcuna “CONFRARE MAJOR HONORARI”  i concedir-li la “INSÍGNIA D’OR”  de la Confraria.



Moment en que la Confraressa Major Pilar Muntadas fa entrega a Mn. Francesc Del nomenament de Confrare Major Honorari


Entrega de la Insígnia d'Or de la Confraria

dilluns, 29 juliol de 2013

PRESENTACIÓ DEL PRIMER ENCUENTRO NACIONAL DE JÓVENES DE HERMANDADES I COFRADÍAS

Els propers dies 27, 28 i 29 de setembre tindrà lloc a Terrassa l’Encuentro Nacional de Jóvenes de Hermandades y Cofradías.

Per aquest motiu, el PASSAT dissabte 27 de juliol a les 18h. l’agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus amb la Col·laboració de la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari va organitzat una presentació a la nostra ciutat a càrrec del Comitè Organitzador de l’Encuentro i dels representants del Consell General de Germandats i Confraries de l’Arxidiòcesi de Barcelona a la sala parroquial de l’Església de Sant Francesc d'Assís.
Aquí hi teniu un petit reportatge fotogràfic.