El dia 26, dissabte a les 10 de la nit a la parròquia de Sant Francesc,
celebrem la Vetlla
de Pentecosta. Com sabeu, cada any l’Arxiprestat de Reus la celebrem en una
parròquia diferent i enguany toca a casa nostra.
Procurem fer un esforç i fermnos-hi presents, recordem que som confraria
tot l’any i no solament durant la
Quaresma o la Setmana
Santa. Culminem la celebració joiosa de la Pasqua amb la celebració de
la vinguda de l’Esperit Sant.
El rés del Sant Rosari
sorgeix aproximadament l’any 800
a l’ombra dels monestirs, com Saltiri dels laics. Atès
que els monjos resaven els salms (150), als laics, els quals la majoria no
sabien llegir, els van ensenyar a resar 150 Pares nostres. En passar el temps,
es van formar tres saltiris amb 150 Avemaries, 150 lloances en honor de Jesús i
150 lloances en honor de Maria.
L’any 1365 es va fer una combinació
dels quatre saltiris, dividint les 150 Avemaries en 15 desenes i posant un Pare
nostre a l’inici de cadascuna d’elles. El 1500 es va establir, per a cada
desena, la meditació d’un fet de la vida de Jesús durant la seva infància
(misteris de goig), passió (misteris dolorosos), i de la seva resurrecció
(misteris gloriosos). Un altre cicle dels misteris, anomenats els misteris
lluminosos, és d’origen relativament recent, havent estat proposats pel papa Joan Pau II el 2002.
El Sant Rosari és considerat com l’oració
perfecta perquè en ell està conjuminada la majestuosa història de la nostra
salvació. Amb el rosari de fet, meditem els misteris de goig, de dolor i de
glòria de Jesús i Maria. És una oració simple, humil com Maria. És una pregària
que podem fer amb ella, la Mare de Déu. Amb l’Avemaria la convidem a que resi
per nosaltres
El Rosari està compost de dos
elements: oració mental i oració verbal.
En el Sant Rosari l’oració mental
no és res més que la meditació sobre els principals misteris o fets de la vida,
mort i glòria de Jesucrist i de la seva Santíssima Mare.
L’oració verbal consisteix a
recitar 15 desenes (Rosari complet) o cinc desenes de l’avemaria, cada desena
encapçalada per un Pare Nostre, mentre meditem sobre els misteris del Rosari.
La Santa Església va rebre el
Rosari en la seva forma tradicional l’any 1214 d’una forma miraculosa: quan la Verge
s’aparegués a Sant Domènec i l’hi lliurés com una arma poderosa per a la
conversió dels heretges i altres pecadors d’aquells temps. Des de llavors la
seva devoció es va propagar ràpidament arreu del món.
Res del Sant Rosari a l’Altar de la Verge del Calvari
El proper
divendres dia 20 , tercer divendres del
mes d'abril, a 2/4 de 8 del vespre, com cada més, a l’església
parroquial de
Sant Francesc d’Assís, seu canònica de la confraria, Missa en sufragi
dels
confrares difunts.
Entrega del Guió Infantil al nen Joan Martí i Marsal que en va ser el
portador a la Processó del Sant Enterrament, acompanyat com a cordonistes per
les nenes Clàudia Martí i Marsal, Cristrina Martí i Marsal, Judit Ambrós i
Marsal i Raquel Ambrós i Marsal.
Entrega de l’Estandart de la Confraria al Senyor Ernest Juncosa i Serrano,
President de la Confederació de Comerç de Catalunya del Camp de Tarragona,
acompanyat com a cordonistes per la
Senyora Elvira López Pla i el Senyor Raúl Martínez Barambio.
El Senyor Ernest Juncosa i Serrano, portador de l’Estendart a la Processó
del Sant enterrament, signant al llibre d’honor de la confraria.
La Verge del
Calvari va lluí per primer cop, a la Processó del Silenci la Medalla que el Secretariat
de Salut de l’Hospital Universitari Sant Joan va entregar-li.
Diumenge de Rams a les 20 hores es va celebrar la Solemne Missa d'Institut de la Confraria celebrada pel Rv. Don Francisco Jiménez Porcuna, rector de la Parròquia de Sant Francesc d'Assís, seu canònica de la confraria, i Consiliari de la confraria. A l'hora de l'ofertori vam oferir el Ciri Pasqual pintat enguany pel pintor Juan Huertas "Joli". Igualment a l'ofertori es va beneir un nou calçe donat a la Confraria per a les seves celebracions.
El pintor Josep M. Canalda cedint el quadre
Un cop finalitzada el pintor Josep Maria Canalda va cedir oficialment el quadre que il·lustra el cartell de la Processó del Silenci.
La Pastoral de Salut va donar a la Verge del Calvari de la seva medalla en agraïment a la col·laboració de la confraria en fer-se realitat la capella catòlica al nou Hospital Universitari Sant Joan.
Mn. Jordi Sànchez, director de la Pastoral de Salut, oferint la medalla a la Verge del Calvari
Una representació de la confraria fa ofrenes dels
clavells que la Germandat de Sant Josep Obrer lluirà al pas durant les
processons de la Setmana Santa. La mateixa representació fa una visita a la
capelleta de la Verge del Calvari situada al Barri de sant Josep Obrer.
Retaule ceràmic de la Verge del Calvari
Confrares visiten la capelleta de la Verge del Calvari acompanyats del titular de la casa on està instal·lada la capelleta
Mn. Francesc, Rector de la Parròqia i Consiliari de la Confraria beneint els Rams
BENEDICCIÓ DE RAMS
Avui a les 12 hores a la Plaça de Palo Santo s’ha realitzat la benedicció
dels Rams de la Parròquia de Sant Francesc amb la col·laboració de la confraria.
Dijous passat es va presentar a la premsa el programa d’actes de la
Confraria d’aquesta Setmana Santa. A més a més es va presentar el quadre cedit
per en Josep Maria Canalda Tost ens ha cedit per ser la il·lustració del
cartell de la Processó del Silenci d’enguany.
Josep Maria Canalda Tost (1946) pintor format en Belles Arts a Lleida, amb
diploma i medalla d’honor de l’any 1961 al 1963. Pinta olis i
aquarel·les, i exposa amb intensitat des de l’any 1980. Mereixedor d’una menció
honorífica al “Salon des nations de París” l’any 1984 i “Carte d’exposant”, ha
publicat a les edicionsde “Art et image du Monde2” a París l’any 1990 Consta al
llibre Artistas del siglo XXI i a Genios i Figuras. Ha exposat en diverses
sales de Barcelona, Lleida, París, Tarragona, Valls, Salou, Cambrils, Reus, i el
Vendrell, i va reconegut amb el premi d’honor al IV Saló Internaciional d’Arts Plàstiques,
a Sant Jaume de Llierca, l’any2007.
"US PREGO QUE VISQUEU COM HO DEMANA LA VOCACIÓ QUE HEU REBUT"
Mn. Santi Soro rector de la
Parròquia de Santa Maria de Salou i Delegat Diocesà de
Pastoral Social va obrir la seva xerrada comentant que quan algú se li
encarrega de fer una conferència és alhora una invitació a la reflexió personal
sobre el tema a tractar.
La frase que dona títol a la xerrada està extreta de la Carta de Sant Pau als Efesis
i no es refereix únicament als capellans, frares i monges, com sovint pensem
quan parlem de vicació, sinó que és pera tot cristià; ja que tots i totes estem
cridats a ser alguna cosa.
Caldria, comentava, que ens féssim, cadascú de nosaltres, la pregunta de
quina és la nostra vocació, a què ens ha cridat Déu. Som cridats des del
baptisme i aquesta crida que no sempre és escoltada es repeteix constantment en
la nostra vida pel que cal estar atents i acceptar-la.
Estem tos cridats a la unitat de Déu però aquesta unitat no és sinònim de
uniformitat sinó que accepta la diversitat, cadascú a rebut un do, que no és
pas el mateix. Preguntem-nos quins és el nostre do i pensem que tots són bons i
necessaris i que tots serveixen per el mateix des de la diversitat però
encaminats a l’amor i al servei als altres.
Cal que transformem la societat i la manera de fer-ho és, no responen al bé
amb mal, tampoc responen el bé amb bé ni al mal amb mal perquè això ens porta a
l’empat sinó que cal respondre sempre amb el bé fins i tot quan rebem mal. Això
que pot semblar difícil ho és si ho volem fer nosaltres sols per això cal
fer-ho amb l’ajut que tenim, l’ajut de Déu. Hem de ser la sal de la terra i la
llum del món per tant hem de fer-nos visibles i donar raó a la societat de la
nostra fe, ens han de reconèixer com a cristians pels nostres actes en la vida
de cada dia.
La Setmana Santa és Passió, mort i resurrecció igual que és el camí
de tot cristià, la passió (sofriment) i la mort es comú a totes les persones
però pels cristians per la nostra fe també tenim la resurrecció.
Amb aquestes paraules finalitzava Mn. Soro i concloïa el cicle dec xerrades
d’enguany i el Confrare Major ens emplaçava al de l’any que ve que serà ni més
ni menys que el vint-i-cinquè.
La segona xerrada del cicle de 2012 ha anat a càrrec de Mn. Creu Saiz Prior de
Sant Pere i Arxiprest de Reus.
Va iniciar la seva exposició fent un exhaustiu repàs al que diuen els
evangelis sobre la resurrecció de Jesucrist.
On podem trobar a Jesús
ressuscitat?
-el
podem trobar a la comunitat reunida
-en la
fracció del pa
en la paraula
La nostra fe és passar de la mort a la vida i que tal com va ressuscitar
Jesús nosaltres creiem en la resurrecció dels morts i la vida eterna tal com proclamem
cada cop que resem el Credo, tot i
que no estem exempts de dubtes sobre com
serà la vida després de la mort, on serà, quan serà... però hem d’assumir el missatge del credo i
creure el ressuscitat per una part imprimeix caràcter, una manera de ser, un
esperit que ens reporta unes conseqüències:
1 Ja no hi ha lloc per la tristesa
2 Ja no hi ha lloc per la desesperança
3 Ja no hi ha lloc per la soledat
4 Ja no hi ha lloc per al pecat
5 Ja no hi ha lloc pel desamor
6 Ja no hi ha lloc per a la mort
Aquestes conseqüències ens han de comprometre a:
1 Lluitar contra tot el que engendra mort
2 Combatre les causes de la pobresa, les estructures opressives, la pobresa
i l’egoisme
El Confrare Major Emèrit Mn. Estanis Figuerola presentant el conferènciant
Aquest el títol de la primera
xerrada del 24è Cicle de xerrades per Quaresma que organitza la confraria, la
mateixa a anat a càrrec de Mn. Jordi Figueras Vicari Episcopal de Tarragona i
Rector de la Parròquia
de Sant Joan de Tarragona. Cal agrair-li la seva bona predisposició des del
primer moment que se li va proposar i sobretot la impressionat, sorprenent i
profunda xerrada-reflexió que ens va oferir.
Mn. Jordi Figueras en un moment de la seva xerrada-reflexió
Va començar la seva reflexió amb
la mirada que Jesús va dirigir a Pere després de les negacions quan s’hi
creua
al pati de Caifàs, una mirada que diu que va proporcionar a Pere llum
després
de les negacions, esperança davant la desesperació i perdó.
A continuació ens va fer veure
com Jesús ens mira fins i tot a aquells que no el miren. Així va reflexionar
sobre la mirada de Jesús als:
- NO CREIENTS: Una mirada que els
interpel·la sobre com pot ser que una persona que neix i viu pobre, que viu al
marge de les institucions, que mort a la creu, la mort més ignominiosa en el
món romà,... com pot ser que sigui un personatge tant important del qual a
sorgit una organització tant gran com és l’església, que sen se haver escrit
res hagi sorgit d’Ell una literatura tan rica i que el seu missatge hagi
arribat fins als nostres dies i que encara que es mantinguin allunyats de la
seva pràctica el considerin important.
- ALS QUE DUBTEN: d’on venen, on
van, què hi ha després de la mort, dubten que hi sigui quan preguen, quan li
demanen coses, dubten de la seva presència en els sagraments sobretot en
l’Eucaristia. En realitat dubten d’ells i no solament de Déu i no han comprés
que l’Evangeli té esperit, que Jesús és el camí.
-ALS CREIENTS: Deia Mn. Figueras
que més aviat dirigeix la seva mirada als que creiem que creiem perquè en la fe
subsisteix el dubte. La mirada de Jesús ens interroga sobre la incoherència dels que ens diem creients però no el seguim i
sobre el pecat que ens treu la seva figura del centre de la nostra vida.
En la conclusió ens diu que en
les processons els passos ens porten la mirada de Jesús destacant-ne tres: el Sant
Sopar en que posa la mirada en l’Eucaristia, El camí del Calvari que és el que
ens porta a déu portant la nostra creu i el Sant Crist que és la mirada cap a Déu.
El Confrare Major Carles Montalà fa entrega d'un record a Mn. Figueras
El passat dissabte dia 24 de març
es va celebrar a la Parròquia
de sant Bernat Calbó la Miscèl·lania
Poètico-Musical de la Setmana Santa
de Reus.
És una creació artística al voltant de la poesia
i la música que envolta la
Setmana Santa i en especial la reusenca realitzada per
Bràvium Teatre amb la participació de diferents germandats, congregacions i
confraries de la ciutat, d’altres entitats i col·laboracions a títol personal.
La nostra confraria hi té una amplia
i important implicació ja que el muntatge està ideat, guionat i dirigit pel
nostre Confrare Major Emèrit Mn. Estanislao
Figuerola i Gual; entre els rapsodes hi participen el confrare Francesc Damunt
i les confraresses Jordina Sirolla i Anna Sirolla i la confraria proporciona
gran part de la infraestructura necessaria.
La Confraria organitza un any més, i en són ja 24, el cicle de Xerrades per Quaresma. El confrare Major Emèrit Mn. Estanis Figuerola ha preparat per enguany el següent programa:
DIMARTS 27 DE MARÇ
"les mirades de Jesús", a càrrec de Mn Jordi Figueras Vicari Episcopal de Tarragona.
DIMECRES 28 DE MARÇ
"No hi és aquí, ha ressucitat", a càrrec de Mn. Creu Saiz Prior-Arxiprest de Reus.
DIJOUS 29 DE MARÇ
"Us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut", a càrrec de Mn. Santi Soro Delegat Diocesà de Pastoral Social.
LLOC: Sala Parroquial de Sant Francesc d'Assís C/ Balmes, 35. Reus. HORA: 8 del vespre
El proper divendres dia 16 , tercer divendres del
mes de març, a 2/4 de 8 del vespre, com cada més, a l’església parroquial de
Sant Francesc d’Assís, seu canònica de la confraria, Missa en sufragi dels
confrares difunts.
Mentre el campanar espera silenciosament que passin els minuts
per a tocar les campanades de les onze de la nit; a la Parròquia de Sant
Francesc d’Assís els confrares, que apilotats i entre corredisses recullen les
atxes per a participar a la processó, callen! És el primer senyal del que ha de
venir.
El Confrare Major de la
Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari col·loca, cerimoniosament, als peus
del “Natzarè” una arqueta amb la relació nominal de tots els confrares difunts
des de l’any fundacional de la confraria fins avui en dia. Simbolitzant el
record que en tenim i la seva presencia espiritual un Dijous Sant més al costat
de Jesús en la seva Passió i el seu camí vers el Calvari. Les darreres paraules
que sonaran, seran de pregària per tots aquests
confrares que ens acompanyen des
de la Casa del Pare.
La gentada que omple a
vessar els carrers del recorregut de la “Processó del Silenci” rep, amb
l’apagada de l’enllumenat, el senyal de fer silenci. Reus resta privat de tota
claredat, es sumeix en una profunda obscuritat. Silenciades les veus i
encongits els cors, Reus resta buit de qualsevol so. I quan la remor de les
campanes marquen les onze en punt d’una nit més fosca que mai... el so greu,
afligit, pesarós de les timbales, que fan sonar els armats que inicien la seva
marxa obrint la processó, ressalta encara més el silenci de la nit.
Als armats els segueix
una llarga corrua de vestes de tots colors, de totes i cada una de les
confraries, germandats i congregacions de la ciutat, que amb la tenebrositat
adquireixen una sola i mateixa
tonalitat. Amb l’absència de colors particulars totes elles passen a
formar part d’una única i monocolor munió de devots al Jesús que va camí del
Calvari.
L'any 2011 malgrat l'amenaça de pluja la Processó va sortir
Arribat el silenci,
una gernació carregada de moixa
expectació espera fora la sortida de les imatges titulars, amb elles els
carrers s’omplen d’un gebrat perfum mescla de les olors dels clavells vermells de
la catifa que trepitja el Nostre Pare Jesús del Calvari i de les flors blanques
i la cera del cirial que al cremar-se il·lumina la Verge del Calvari.
Els passos protegits contra la pluja el Dijous Sant de 2011
La negra i silenciosa nit
exterior contrasta amb la lluminositat i l’enrenou interior de la pregaria d’un
poble que, acompanyant Jesús en processó, professa calladament, en l’anonimat
de les cucurulles però obertament, la
seva fe. Les voreres es troben atapeïdes de moltes vides petites, les unes amb
la memòria acabada d’encetar i les altres amb la memòria replena de tants i
tants Dijous Sants, però totes aclaparades per la grandesa de l’amor del
Senyor.
Una llarga filera de
tènue llum de les atxes que porten els natzarens va assenyalant el camí que
segueix el Natzarè acompanyat de la seva
mare, recorren la ciutat per apropar-se a la Parròquia de Sant Joan Baptista on
la processó es rebuda pel rector de la mateixa i per l’Arxiconfraria del Sant
Crist de la Creu. Allà de nou la
pregària comunitària és qui esberla el silenci i substitueix a la
silenciosa pregària personal.
I si amb això sembla que
tot s’ha acabat, cap mentida és més grossa. Com una vida, plena de començaments
i del tot mancada de finals, la Processó del Silenci que podria semblar a molta
gent un fi en si mateixa és a més a més pels natzarens l’inici, amb majúscules,
del Viacrucis que recorrerà amb les
primeres llums del Divendres Sant els passejos de la ciutat. Un començament de
la Processó del Sant Enterrament. Un començament del pas de la foscor i el
silenci de la Passió i mort de Jesucrist a l’esclat de llum i joia de la Pasqua
de la resurrecció.
Però, silenci... que
encara és Dijous Sant.
Lluís Montserrat Sirolla
i Obré
Confrare Major emèrit de
la Confraria de Nostre Pare Jesús del calvari Fotos: Pasqual Guarque
dimarts, 28 de febrer del 2012
PREGÀRIA
Tots els dijous feiners a 1/4 de 10 de la nit pregària comunitària a l'altar de la confraria. Està oberta a tothom, us hi esperem per compartir-la amb tots vosaltres.
El Dimecres de
cendra (dies cinerum) és el primer dia de la Quaresma en el
calendari catòlic.
Esdevé 46 dies abans de Pasqua,es considera que la Quaresma té 40 dies
de durada, ja que no es compten els diumenges. Per tant. dura 7 setmanes. Aquest
dia pot variar anualment segons es celebri la Pasqua que ha de coincidir amb el
primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera.
El Dimecres de Cendra, que
pels catòlics és dia de dejuni i abstinencia, s’imposa la cendra als fidels que van a Missa. Segons la
tradició, la cendra s'ha d'obtenir a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts
el diumenge de Rams de l'any anterior i ha de ser
imposada al cap dels fidels en forma de creu.. Antigament només s'imposava la cendra als pecadors públics que
se sotmetien al ritus i eren trets del temple després de la imposició. La
reconciliació es feia el matí del Dijous Sant.
Amb el temps molts cristian s'uniren per humilitat als pecadors públics, i així
aquest ritus va passar a tots els fidels.
La cendra és
símbol de caducitat de la condició humana, signe penitencial (utilitzat des de
l'Antic
Testament) i de conversió, que ha de ser l'aspecte dominant durant tota la Quaresma.
Durant la imposició de la cendra als cristians el sacerdot
pronuncia les paraules: "Memento,
homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris", és a dir:
"Recorda, home, que ets pols, i en
pols has de tornar".
Benvolguts/des confrares/esses estem en període de proves, aviat a ple rendiment. Mentres tant , en tot cas, perdoneu les errades. Gràcies
.JPG)
