Amb aquesta secció que intentarem que vagi sortint de tant en tant, no
volem donar lliçons, no som pas ningú per fer-ho, sinó que volem recollir
articles i propostes que des de les pàgines de les agrupacions de confraries
d’arreu es fan per tal de contribuir a la formació dels confrares.
Tampoc volem fer transcripcions, ja que aquestes les podeu trobar fàcilment
a la xarxa, sinó que mirarem de fer-ne la traducció, resums, transcriure
solament aquelles parts, que al nostre humil criteri, us puguin ser d’interès i
fins i tot ens permetérem en alguna ocasió adaptar-los a la nostra realitat.
Evidentment sempre fent esment de la procedència i l’enllaç on podreu trobar el
text complert.
Aquesta primera entrega està extreta principalment
del “CURSO BÁSICO DE FORMACIÓN COFRADE” editat per la Delegación de Hermandades y Cofradías de Málaga el novembre de 2002
i de “
ORÍGENES Y EVOLUCIÓN DE LAS HERMANDADES Y COFRADÍAS” del Consejo
General de Hermandades y cofradías de la Ciudad de Sevilla.
QUÈ ÉS UNA CONFRARIA?
Una Confraria o germandat és una associació de fidels catòlics, pública o privada, establerta d'acord amb els cànons del Títol V del Codi de Dret Canònic, un conjunt de cristians amb una vocació similar de viure la fe, constituïda per a l'exercici d'obres de pietat, de caritat i per a incrementar el culte públic del propi patró. La seva característica principal ve del seu nom, confraria, és a dir, fraternitat, és per tant necessari que els components es coneguin i estiguin disposats a ajudar-se mútuament.
La primera qüestió que es planteja és per què
dues paraules per a una mateixa realitat: germandat
i confraria? Etimològicament
signifiquen el mateix: germandat ve de Germanus
(germà carnal) i confraria ve de com fratre (amb
el germà). Però una distinció que es pot
establir, s'ha establert
de fet a Andalusia, i establia ja el Codi de Dret Canònic,
promulgat el 1917 "Les associacions de fidels, (deia aquell
Codi de Dret Canònic,
c. 707. L.) que han estat
erigides per exercir
alguna obra de pietat o de caritat, es
denominen pies unions,
les quals, si
estan constituïdes en forma de
cos orgànic, es
diuen germandats "
Cànon 707.2. "I
les germandats que
han estat erigides a més per a l'increment del culte
públic, reben el nom
particular de confraries.
L'actual Codi de Dret Canònic
en el cànon 298 afirma "Hi ha a l'Església associacions ... en què
els fidels, clergues
o laics, o
clergues juntament amb laics, treballant
units, busquen fomentar
una vida més perfecta, promoure el
culte públic o la doctrina cristiana, o
realitzar altres activitats
d'apostolat, és a dir, iniciatives per a la evangelització,
l'exercici d'obres de pietat o de caritat i l'animació amb esperit
cristià de l'ordre temporal Definició que completa en
altres cànons, com quan afirma en el cànon 305: "Totes les
associacions de fidels
estan sota la vigilància
de l'autoritat eclesiàstica competent ".
Les confraries reuneixen als
creients al voltant d'una advocació de Crist, de
la Verge o d'un sant, un moment de la Passió o
una relíquia, amb fins piadosos, religiosos o assistencials.
Però de manera general,
i al marge del
que estableix el Dret, es consideren, tradicionalment tres tipus de confraries:
-
Penitencials, les que fan pública
estació de penitència(1) per Setmana
Santa. També anomenades de Setmana Santa o de Passió.
-
Sacramentals, les que tenen com a
objectiu bàsic la devoció i adoració cap al
Santíssim Sagrament.
-
De Glòria, que és com s'anomena, en
algunes parts, a les germandats que
no s'enquadren en
cap dels dos segments anteriors, normalment, fomenten
el culte a alguna advocació mariana o
algun sant.
Associar-se
precisa d’una sèrie d’objectius, fins i activitats comunes que donen
personalitat pròpia a cada confraria i unes normes que tots accepten i es
comprometen a respectar, les quals queden reflectides en els seus estatuts. Les
confraries no s’entenen sense la seva estètica i la seva manera de viure la fe,
sense ella no seríem una confraria, sinó una associació de fidels, però sense
la fe les confraries tampoc seríem el que som, seríem una associació cultural.
1- “Estació de penitència” és el
nom que es dóna a la processó que les germandats
o confraries penitencials realitzen per
Setmana Santa sempre que durant el seu recorregut la confraria faci
visita (d'aquí el terme estació) almenys
a un temple. En cas de no produir-se aquesta estació, el terme processó de
penitència sol ser el més adequat.