Open publication - Free publishing
divendres, 22 de març del 2013
dijous, 21 de març del 2013
25è. CICLE DE XERRADES PER QUARESMA 3
“INTERRELACIÓ ENTRE FE I CARITAT A LES CONFRARIES DE SETMANA SANTA”
L’Excm. i Rvdm. Dr. Jaume Pujol Arquebisbe de Tarragona, Metropolità i
Primat va iniciar la seva xerrada comentant que el dia anterior havia assistit a
l’acte d’inici del Papat de sa Santedat el Papa Francesc i que estan a la Plaça
de Sant Pere de Roma havia pensat en tota la Diòcesi i en concret amb nosaltres.
VA seguir indicant que la FE és creure i que tota la nostra vida esta
marcada per creure, primerament en els nostres pares, després en els professors i així continuant... Creure
és confiar, abandonar-se sense cap recança i no es pot fer pas sense estimar i
qui estima vol conèixer amb profunditat. Va posar com exemple la Verge Maria
que va confiar en el Senyor, va abandonar-se totalment a la seva voluntat i d'aquesta manera va fer la mostra més gran d'amor.
Amb el baptisme rebem les virtuts teologals: fe, esperança i caritat.
Són com unes capacitats que tenim i que estan esperant per a fer-les servir. El
Papa Emèrit Benet XVI en la seva portada a l’Any de la Fe ens va dir que tenim
l’oportunitat de testimoniar la nostra fe amb la caritat.
Així mateix va remarcar que hi ha tres formes per oposar aquestes dues
virtuts fe i caritat:
-
Una és emfatitzant
la pregària i la vida a l’església i deixant a fora els necessitats.
-
Que l’església
no visqui el Crist aleshores l’església passaria a ser una ONG.
- Quan
enfrontem l’església bona i l’església dolenta. Aquesta és considerada bona quan cura ela
malalts, quant té cura dels necessitats, etc. però dolenta quan evangelitza.
Res més lluny d'aquestes oposicions l’obra de misericòrdia més gran és
la evangelització, l’amor a Déu i l’amor
al pròxim mitjançant Déu. No hem de desatendre les obres de misericòrdia
materials però tampoc les espirituals.
La caritat no és solament donar sinó comprendre, acompanyar des de la
tendresa i que tots podem fer alguna cosa pels demés i cal fer-ho des de l’estimació
a Déu, cadascú en el seu entorn.
 |
| Membres de Junta i del Consell Permanent amb el Senyor Arquebisbe a la capella de la Confraria després de la xerrada |
 |
| La Confraressa Major fa entrega d'un record al Sr. Arquebisbe. |
 |
| El Sr. Arquebisbe signant al Llibre d'honor de la Confraria. |
dimecres, 20 de març del 2013
25è. CICLE DE XERRADES PER QUARESMA 2
“LA PREGÀRIA: SÚPLICA I EXPRESSIÓ DE FE”
Mn. Francesc Giménez, Vicari Episcopal de Reus, Baix Camp, Priorat,
Conca de Barberà i Urgell-Garrigues; Rector de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís
de Reus i Consiliari de la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari va
començar la seva exposició amb la pregunta:
- Què és la pregària?
Responen que és posar-se en contacte amb Déu, relacionar-se i parlar amb
Ell. Aquest contacte pot donar-se mitjançant les formules o la improvisació. La
pregària pot ser individual o comunitària però sempre personal i aquestes ha de
trobar-se en equilibri, per si soles cap de les dues és suficient.
La pregària pot anar destinada a qualsevol de les tres persones de la
Santíssima Trinitat. Generalment ens adrecem al Pare o al Fill però poques
vegades a l’Esperit Sant perquè és precisament ell que en el nostre interior
des del baptisme ens mou a la pregària. La pregària també pot anar adreçada als
sants o a la Verge que en aquest cas fan de mitjancers.
La pregària ha de tenir dues direccions una vertical entre nosaltres i Déu
pare però n o pot obviar una direcció horitzontal d’amor fratern cap als
germans què ha de ser el fonament de la pregària.
Va destacar quatre tipus o models de pregària:
1-
Pregària
de petició- segurament és la més freqüent però que no es pot convertir en la única.
2-
Pregària
d’escoltar- Escoltar en silenci el que Déu ens ha de dir o d’escoltar o llegir
la paraula de Déu en els texts bíblics.
3-
Pregària
de lloança- Per donar gràcies i adorar a Déu. Una expressió d’això són els
salms.
4-
Pregària
per queixar-nos- “això no me mereixis...” és la que menys hauríem d’emprar o
fins i tot caldria desterra-la de la nostra pràctica.
Si tornem al títol de la xerrada “Pregària súplica i expressió de Fe”
cal veure que la pregària implica una gran dosi de respecte per un costat i d’humilitat
per l’altre reconeixent la nostra petitesa però també implica una gran dosi de
Fe tal com que reconeixem que Déu ens pot ajudar i confiem en Ell. La pregària
ha de ser insistent però no pot convertir-se en impertinent, cal anteposar la
voluntat del Senyor reconeixent i acceptant per una banda que ens ho pot
concedir tot però alhora acceptant quan no ens ho concedeix.
Va finalitzar amb una altra pregunta:
- Està en crisi la pregària?
Amb resposta negativa constatant que segurament han caigut en desús
algunes formes de pregària però que aquesta ha millorat molt amb l’accés a la
Paraula de Déu.
Per últim va fer esment a la importància que concedeix el nou Papa
Francesc fent palès que en la seva primera intervenció en va fer referència fins
a nou vegades en pocs minuts.
 |
| La confraressa Major fent entrega d'un record a Mn. Francesc després de la Xerrada |
 |
| Un grup de confrares, membres de Junta i del Consell permanent amb el nostre Consiliari |
dimarts, 19 de març del 2013
25è. CICLE DE LES XERRADES PER QUARESMA 1
“CRISI. REFLEXIONS A LA LLUM
DE LA FE”
Aquest
és el títol de la xerrada que inaugurava el 25è. Cicle de Xerrades per Quaresma
a càrrec de Mn. Estanislau Figuerola i Gual, diaca de l’Arxiprestat de Reus i
Confrare major Emèrit i membre del
Consell Permanent de la Confraria.
La
xerrada va estar dividida en tres blocs:
El
primer va estar dedicat a la constatació de fets fent un
recorregut pel 10 Manaments analitzant
els seus principis i el grau d’incompliment de cadascun d’ells en la societat
actual.
En
el segon bloc es va dedicar a fer unes reflexions a la “llum de la Fe” com diu
el títol per veure que la crisi pot comportar un temps de gràcia i alhora un
temps de prova i creixement per als cristians si som capaços de fer una
reordenació dels recursos en vers els més necessitats i renunciar a la
idolatria al déu del diner.
El
tercer bloc va estar centrat en l’actuar. Actuar amb compassió, entesa
com acompanyament que ajudi als necessitats a superar les pors, la vergonya i
el trauma sociològic però sense descuidar el més immediat i material per tant
lligat a aquesta compassió hi ha d’haver el compartir.
Tot
plegat s’ha de dur a terme testimoniant la veritat i posant a sobre la taula l’esperança
activa que ens ha de portar a assolir aquest món millor, més just i
solidari entre tots els germans, un món il·luminat per Crist.
 |
| La Confraressa Major va fer entrega, a Mn. Estanis, en nom de la Confraria una placa en agraïment no solament de la xerrada sinó per tota la seva tasca en l'organització de les 25 edicions de les Xerrades per Quaresma |
dijous, 14 de març del 2013
XERRADES PER QUARESMA - 25a. EDICIÓ
DILLUNS, 18 DE MARÇ
"Crisi. Reflexions a la llum de la fe"
a càrrec de Mn. Estanislau Figuerola, diaca de l'Arxiprestat de Reus i Confrare Major Emèrit de la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari.
DIMARTS, 19 DE MARÇ
"la Pregària: súplica i expressió de Fe"
a càrrec de Mn. Francisco Giménez, Vicari Episcopal de Reus, Baix Camp, Priorat, Conca de Barberà i Urgell-Garrigues; Rector de la Parròquia de Sant Francesc d'Assís i Consiliari de la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari.
DIMECRES, 20 DE MARÇ
"Interrelació entre Fe i Caritat a les confraries de Setmana Santa"
a càrrec de l'Excm. i Rvdm. Dr. Jaume Pujol, Arquebisbe de tarragona, Metropolità i Primat.
SALA PARROQUIAL DE St. FRANCESC D'ASSÍS
(entrada C/ Balmes, 35. Reus)
20 hores
"Crisi. Reflexions a la llum de la fe"
a càrrec de Mn. Estanislau Figuerola, diaca de l'Arxiprestat de Reus i Confrare Major Emèrit de la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari.
DIMARTS, 19 DE MARÇ
"la Pregària: súplica i expressió de Fe"
a càrrec de Mn. Francisco Giménez, Vicari Episcopal de Reus, Baix Camp, Priorat, Conca de Barberà i Urgell-Garrigues; Rector de la Parròquia de Sant Francesc d'Assís i Consiliari de la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari.
DIMECRES, 20 DE MARÇ
"Interrelació entre Fe i Caritat a les confraries de Setmana Santa"
a càrrec de l'Excm. i Rvdm. Dr. Jaume Pujol, Arquebisbe de tarragona, Metropolità i Primat.
SALA PARROQUIAL DE St. FRANCESC D'ASSÍS
(entrada C/ Balmes, 35. Reus)
20 hores
dimecres, 13 de març del 2013
INAUGURACIÓ DE L'EXPOSICIÓ "VISIÓ ARTÍSTICA DE LA PROCESSÓ DEL SILENCI"
Simplement un petit i humil reportatge fotogràfic de la inauguració.
 |
| Els artistes que ens han cedit quadres per la Processó del Silenci i que avui ens han pogut acompanyar en la inauguració. A tots ells, una altra vegada, moltes gràcies. |
 |
| En Joan Andreu, el pintor autor de la obra del cartell de la Processó del Silenci 2013 |
dissabte, 9 de març del 2013
VISIÓ ARTÍSTICA DE LA PROCESSÓ DEL SILENCI
El proper dimarts dia 12 de Març a les 20 hores s'inaugurarà al Palau Bofarull l'exposició organitzada per L'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Reus amb el títol de "VISIÓ ARTÍSTICA DE LA PROCESSÓ DEL SILENCI" que mostrarà el fons d'art que la Confraria Nostre pare Jesús del Calvari a reunit al llarg de la seva història i sobretot en els darrers anys per tal d'il·lustrar el cartell de la Processó del Silenci.
La mostra que romandrà oberta fins el dia 22 de març podrem veure obres dels següents autors:
Ceferí Olivé Cabré
Juli Garola Monné
Josep Maria Baiges Jansà
Salvador Ferré Aules
Ester Casas Marco
Robert Barenys Cañisà
Pere Calderó Ripoll
Alberto González Apellániz
Francisco Román Méndez
Maria Jesús Roselló
Juan Huertas Juncosa "Joli"
Albert Sedano Sierra
Agustina Sobrino pardo
Marta Argentina
David Camafort Domingo
Francesc Olesti Doménech
Foto NIEPCE (família busquets)
Artur Aldomà Puig
Joan Mañé Fort
Josep Maria Canalda Tost
Joan Andreu Llaberia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)